Asher

Ron Perlman va ser una de les presències més destacades l’any passat a Sitges. Ha trigat uns mesos, per finalment s’ha estrenat Asher, la pel·lícula que va venir a presentar no només en qualitat de protagonista, sinó sobretot en la seva nova faceta de productor. Perlman s’ha passat a la producció amb la intenció de portar a la pantalla projectes de caràcter més personals i independents, no lligats estrictament al gènere fantàstic, al qual solem vincular l’actor.

Perlman interpreta a Asher, un assassí a sou extremadament professional i metòdic, però que també és una persona molt solitària que es troba en una etapa de la seva vida que aquesta solitud li provoca tristesa i malenconia. Durant un encàrrec, la cosa no surt massa bé a causa d’un problema de salut que arrossega. Asher és salvat per Sophie que, sense saber a què es dedica, l’ajuda. Sophie també pateix tristesa a causa de l’Alzheimer que pateix la seva mare. La trama es complica quan Asher es vegi obligat a acceptar un encàrrec que no vol, en aquesta nova etapa de la seva vida que vol començar, lligada a una possible relació amb Sophie.

Asher està molt allunyada del que fa Hollywood actualment, fins i tot els intèrprets, ja no estan en la primera, ni en la segona, dels grans estudis. Parlem de noms com Famke Janssen, Richard Dreyfuss o Peter Fascinelli.

Asher és un thriller crepuscular amb un immens, en tots sentits, Ron Perlman que mostra el cantó més humà i tendre d’un assassí a sou. Amb tocs de western i sentit de l’humor, el guió destaca per la cura dels personatges. El que li hem de retreure amb rotunditat és la direcció de telefilm de Michael Canton-Jones.

Asher és una pel·lícula petita i independent, que està millor escrita que no pas dirigida i amb un Ron Perlman que fa una interpretació bestial. Hem de dir que sense Perlman la pel·lícula no tindria massa sentit i que l’actor és qui la sosté en tot moment.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Don’t Move

Pel·lícula de terror de baix pressupost dirigida per Brian Netto i Adam Schindler, una parella de realitzadors descoberta per Sam Raimi, que ja havia dirigit

The Dead Don’t Hurt

Segona pel·lícula com a director de Viggo Mortensen després de Falling, en què també el veiem davant de la càmera. En aquesta ocasió es tracta

The Monkey

Osgood Perkins, recentment arribat d’un dels èxits del cinema de terror de la passada temporada amb Longlegs, sorprèn amb The Monkey, adaptació d’un relat curt

Nosferatu

Quarta pel·lícula de Robert Eggers, un dels millors directors de la nova fornada. Després de debutar el 2015 amb The Witch, va passar-se de frenada

Mickey 17

Següent pel·lícula de Bong Joon-ho després del gran èxit de 2019, Paràsits, amb la qual va guanyar l’Òscar. Mickey 17 adapta el llibre Mickey 7