Pel·lícula de terror basada en el personatge creat en un fil del fòrum d’internet Something Awful, amb l’objectiu de fer un concurs en línia de muntatge fotogràfic d’entitats sobrenaturals. The Slender Man va ser dissenyat com una criatura molt alta i prima, amb braços anormalment llargs i sense rostre. The Slender Man va destacar per sobre la resta perquè el seu creador va adjuntar-hi un text en el qual, suposats testimonis afirmaven que era reposable de segrests de nens i adolescents.
L’acció de la pel·lícula arrenca en un petit poble dels Estats Units. Un grup d’amigues decideixen invocar a l’Slender Man. Després del ritual, una d’elles desapareix sense deixar rastre. La resta investigarà què li ha passat.
És cert que la pel·lícula ha patit una forta censura per part de Sony que n’ha eliminat els moments més violents i controvertits, i que ha vingut acompanyada per una polèmica als Estats Units de dues adolescents, que gairebé maten a un nen perquè creien que el monstre era real i el volien oferir un sacrifici. Més enllà d’això, no crec que Slender Man mai hagi estat en algun moment del procés creatiu, alguna cosa que valgués la pena veure, i qualsevol altra insinuació són excuses.
Slender Man segueix fil per randa el manual de com fer una pel·lícula de terror per a dummies. Tots els tics, els dolents concretament, de les males pel·lícules de terror estan aquí reunits.
Slender Man es respira com una pel·lícula amb molt poques idees que intenta emmascarar amb uns efectes especials de basar xinès. Quan vols crear terror només a cops d’efecte i amb efectes digitals, estàs perdut.
La idea també està molt vista i explotada. Ràpidament ens venen el cap les pel·lícules de la saga Ringu i els seus remakes americans amb The Ring. És intentar fer el mateix, però amb plantejament molt pitjor i previsible. La mitologia que pretén crear la pel·lícula, no enganxa i és poc menys que un monstre de Frankenstein de conceptes de pel·lícules de terror millors.
Si voleu, ens fiquem amb el nul treball de personatges i aquests clixés sense interès que són les quatre noies protagonistes. En cap moment arribes a sentir-hi empatia i desitges que morin com més aviat millor perquè abans s’acabi la pel·lícula.
Dels productes de terror que ens arriben en sales comercials, és d’un nivell semblant per exemple a Verdad o reto, perquè us en feu una idea. Slender Man ni fa por, ni espanta i l’únic que aconsegueix arrencar són badalls d’avorriment.
