Un lugar tranquilo

Tercera pel·lícula de John Krasinski com a director després d’Entrevistas breves con hombres repulsivos i Los Hollar. L’actor de The office també protagonitza aquesta història de terror juntament amb la seva esposa, Emily Blunt. Michael Bay n’és el productor.

En el món en què es mou la pel·lícula, la civilització ha estat pràcticament aniquilada per unes criatures extraterrestres que es guien pel so. Els pocs supervivents han hagut d’aprendre a viure sense fer soroll. Aquest és el cas de la família protagonista, el matrimoni format per Lee i Evelyn, i els seus fills Marcus i Regan. La família ha de fer front a dos problemes importants: primer, la dificultat d’arreglar els audiòfons de Regan, que els situa en desavantatge respecte als alienígenes, i segon l’embaràs d’Evelyn. El part es preveu en una setmana, per aquest motiu construeixen un habitacle insonoritzat. Però les coses no acabaran de sortir com voldrien.

Tot i que a priori ens podíem esperar una pel·lícula només (o més) de terror, Un lugar tranquilo no ho és, és un film de màxima tensió que combina de manera excel·lent, senzilla i completament eficaç les invasions alienígenes, el gènere apocalíptic i òbviament el terror. Sorprèn més, per inesperat, que algú com John Krasinski, que no li coneixíem absolutament res en el gènere hagi fet una pel·lícula tan excel·lent que supera a molts altres directors que fa anys que són futures promeses del gènere.

Un lugar tranquilo va al gra des del primer minut. Amb poques imatges i un inici d’impacte ja saps en quin món et mous i quina és la problemàtica dels protagonistes. A partir d’aquí una muntanya russa sense aturador de tensió in crescendo. Si aconseguiu acabar la pel·lícula i encara us queden ungles ja serà molt.

Un lugar tranquilo aconsegueix un equilibri ideal entre el pes i la importància dels personatges i l’acció. Ràpidament es fiquen a l’espectador a la butxaca que estarà patint constantment per la seva vida. El tractament de personatges i les seves relacions són claus per fer avançar la trama i que ens fiquem a la pell d’aquesta família. Tot i que el motor de la pel·lícula són els monstres alienígenes, el cor i els veritables protagonistes són els humans.

El màxim que li puguem retreure a la pel·lícula són algunes llibertats en el guió. Les perdonem completament, perquè són necessàries i a canvi Krasinski ens ofereix la pel·lícula de gènere que els fans del fantàstic i el terror estàvem esperant veure en una sala comercial. Una proposta minimalista i independent que ens farà tremolar de tensió i suspens Un lugar tranquilo és original també perquè aparca qualsevol artefacte efectista i artificiós amb la que ja no ens sorprenen moltes pel·lícules de gènere. A desatacar una vegada més el paper i valentia del seu director i protagonista, John Krasinski, per atrevir-se a fer una pel·lícula pràcticament sense diàlegs amb uns resultats tan captivadors. Excel·lent.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Zootròpolis 2

La nova aventura de Judy Hopps i Nick Wilde recupera la fórmula que va convertir la primera entrega en un èxit: una ciutat vibrant, humor

KPop Demon Hunters

Hi ha pel·lícules que simplement entren bé, i n’hi ha d’altres que et contagien una energia especial. KPop Demon Hunters pertany clarament al segon grup:

Elio

Hi ha una sensació constant veient Elio: la d’estar davant d’una pel·lícula simplement correcta. I en el cas de Pixar, això ja és gairebé un

Marty Supreme

Hi ha pel·lícules que t’enganxen des del primer fotograma. Marty Supreme no és una d’elles, almenys no immediatament. Al principi costa entrar en el seu

Hamnet

Dirigida per Chloé Zhao, Hamnet és una obra profundament íntima i emocional que explora l’amor, la pèrdua i el dol des d’una mirada delicada però