La torre oscura

Estranya és la millor paraula per definir com s’han decidit adaptar les novel·les de La torre oscura d’Stephen King en el cinema. La saga literària protagonitzada per El Pistoler és una de les obres més importants de l’escriptor, de la qual destaca la seva longevitat. A l’hora d’afrontar el repte d’adaptar-la a la gran pantalla, s’ha optat per una cosa rara i insòlita. Aquesta pel·lícula no adapta cap de les novel·les, sinó que en realitat és la vuitena novel·la, que no existeix, i posa punt final a la saga. Però no només això, el pas al cinema d’una obra magna com aquesta demana d’un director amb experiència i un pressupost al mateix nivell que el d’un gran blockbuster d’estiu. Cap de les dues coses s‘ha produït aquí. El director és l’impersonal i poc experimentat Nikolaj Arcel i el pressupost és d’absoluta sèrie B.

La torre oscura s’ha endut molts pals de la crítica. Però, és aquesta una mala pel·lícula? Depèn. Com a sèrie B funciona molt bé i en aquest sentit la vaig gaudir. Però, és aquesta l’adaptació que es mereixia l’obra? La resposta és un no rotund. D’aquí que la pel·lícula em provoqui uns sentiments contradictoris i només puguem veure’n la part positiva si ignorem els seus orígens.

Idris Elba interpreta a El Pistoler (Roland Deschain) i Matthew McConaughey a L’Home de Negre. La història comença amb Jake Chambers (Tom Taylor), un nen d’11 anys que viu aventures fantàstiques en el Món Mitjà (que King descriu com una barreja entre la Terra Mitjana d’El senyor dels anells i el Far West d’El bueno, el feo y el malo, tot i que a la pel·lícula mai ho percebre’m així). Allí coneix a Roland, El Pistoler, un personatge peculiar que busca la Torre Fosca, un indret llegendari que es troba en una altra dimensió i és el punt de convergència de tots els universos. En el seu viatge, Jake i Roland s’enfrontaran a monstres diversos i a L’Home de Negre, un mag poderós i pervers que busca la Torre per destruir-la.

La major part de l’acció transcorre a Nova York i el protagonista és el nou personatge de Jack Chambers. Roland acaba essent, lamentablement, un secundari, a la recerca d’un públic més ampli. Les decisions i els paràmetres en què s’ha mogut aquesta pel·lícula són inexplicables. No puc entendre com no s’hi ha destinat un gran pressupost i s’ha adaptat la primera novel·la. Al final, la polèmica d’Elba com a l’actor escollit per interpretar a El Pistoler és el menys important.

La torre oscura funciona bé com a sèrie B de baix pressupost, però se suposa que no hauria de ser això. Res a veure amb una mena d’El senyor dels anells a l’oest amb grans escenaris i batalles que és el que hauria d’haver estat, i no aquest pseudo telefilm que que acaba essent.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Zootròpolis 2

La nova aventura de Judy Hopps i Nick Wilde recupera la fórmula que va convertir la primera entrega en un èxit: una ciutat vibrant, humor

KPop Demon Hunters

Hi ha pel·lícules que simplement entren bé, i n’hi ha d’altres que et contagien una energia especial. KPop Demon Hunters pertany clarament al segon grup:

Elio

Hi ha una sensació constant veient Elio: la d’estar davant d’una pel·lícula simplement correcta. I en el cas de Pixar, això ja és gairebé un

Marty Supreme

Hi ha pel·lícules que t’enganxen des del primer fotograma. Marty Supreme no és una d’elles, almenys no immediatament. Al principi costa entrar en el seu

Hamnet

Dirigida per Chloé Zhao, Hamnet és una obra profundament íntima i emocional que explora l’amor, la pèrdua i el dol des d’una mirada delicada però