Pel·lícula de terror irlandesa dirigida per Lee Cronin en què Chris, el fill petit de Sarah, desapareix enmig de bosc que es troba darrere la casa aïllada en la qual acaben de mudar-se per circumstàncies que mai ens acabaran d’explicar. Chris no triga a aparèixer, no obstant això no sembla ser el mateix. El seu comportament és erràtic. Sarah es comença a plantejar que podria ser que no fos el seu fill qui ha tornat del bosc sinó un ésser diabòlic.
Bosque maldito, és una proposta de terror independent en petit format molt interessant. És en la forma que ens recorda a The Babadook, però al contrari que aquella, aquesta decideix anar endavant i no quedar-se només en la part psicològica, sinó que aposta clarament per fer una pel·lícula clàssica de gènere amb un terror més palpable. No és envà que Bosque maldito tingui referències visuals i de guió a clàssics del gènere com La cosa o de pel·lícules més modernes com The Descent.
Entre els protagonistes destaca el paper de la mare interpretada per una magnífica Seána Kerslake, No tant el nen que compleix, però que tampoc genera un mal rotllo com molts altres nens i nenes han estat capaços de fer-ho abans en altres pel·lícules de terror-
Bosque maldito, crea un univers, moltes vegades insinuat, però no explotat. Comencem pel forat al qual fa referència el títol original molt més acurat que la traducció estúpida espanyola de The Hole in the Ground. Qui n’és el responsable? Mai ens ho explicaran, però el guió ens dona peu perquè en fem teories i ens muntem la nostra pel·lícula.
Bosque maldito, ofereix una lectura de terror i fantàstica, però si voleu aprofundir-hi més, també té una lectura més psicològica. Cronin deixa anar petites pistes i referències que ens ajuden a descobrir elements de la mare que no se’ns expliquen als espectadors, sovint per protegir al seu fill, així com la catarsi que suposa en viatge en el forat.
L’atmosfera és el punt fort de la pel·lícula en què la música és un dels seus grans valors. Cal aplaudir la banda sonora composta per Stephen McKean.
Tot i que l’acció es cou lentament, mai s’atura i el final, no decep i acaba ben amunt, encara que inicialment no les tenia totes que això fos així.
Bosque maldito, és d’aquelles pel·lícules que ve de gust repetir perquè està plena de detalls i per trobar-li una segona lectura després de veure-la.
Pel que fa al final, és cert que a vegades la història juga amb la confusió, però el desenllaç és clar i diàfan, no us esforceu a buscar més lectures que l’evident i més senzilla.
