La torre oscura

Estranya és la millor paraula per definir com s’han decidit adaptar les novel·les de La torre oscura d’Stephen King en el cinema. La saga literària protagonitzada per El Pistoler és una de les obres més importants de l’escriptor, de la qual destaca la seva longevitat. A l’hora d’afrontar el repte d’adaptar-la a la gran pantalla, s’ha optat per una cosa rara i insòlita. Aquesta pel·lícula no adapta cap de les novel·les, sinó que en realitat és la vuitena novel·la, que no existeix, i posa punt final a la saga. Però no només això, el pas al cinema d’una obra magna com aquesta demana d’un director amb experiència i un pressupost al mateix nivell que el d’un gran blockbuster d’estiu. Cap de les dues coses s‘ha produït aquí. El director és l’impersonal i poc experimentat Nikolaj Arcel i el pressupost és d’absoluta sèrie B.

La torre oscura s’ha endut molts pals de la crítica. Però, és aquesta una mala pel·lícula? Depèn. Com a sèrie B funciona molt bé i en aquest sentit la vaig gaudir. Però, és aquesta l’adaptació que es mereixia l’obra? La resposta és un no rotund. D’aquí que la pel·lícula em provoqui uns sentiments contradictoris i només puguem veure’n la part positiva si ignorem els seus orígens.

Idris Elba interpreta a El Pistoler (Roland Deschain) i Matthew McConaughey a L’Home de Negre. La història comença amb Jake Chambers (Tom Taylor), un nen d’11 anys que viu aventures fantàstiques en el Món Mitjà (que King descriu com una barreja entre la Terra Mitjana d’El senyor dels anells i el Far West d’El bueno, el feo y el malo, tot i que a la pel·lícula mai ho percebre’m així). Allí coneix a Roland, El Pistoler, un personatge peculiar que busca la Torre Fosca, un indret llegendari que es troba en una altra dimensió i és el punt de convergència de tots els universos. En el seu viatge, Jake i Roland s’enfrontaran a monstres diversos i a L’Home de Negre, un mag poderós i pervers que busca la Torre per destruir-la.

La major part de l’acció transcorre a Nova York i el protagonista és el nou personatge de Jack Chambers. Roland acaba essent, lamentablement, un secundari, a la recerca d’un públic més ampli. Les decisions i els paràmetres en què s’ha mogut aquesta pel·lícula són inexplicables. No puc entendre com no s’hi ha destinat un gran pressupost i s’ha adaptat la primera novel·la. Al final, la polèmica d’Elba com a l’actor escollit per interpretar a El Pistoler és el menys important.

La torre oscura funciona bé com a sèrie B de baix pressupost, però se suposa que no hauria de ser això. Res a veure amb una mena d’El senyor dels anells a l’oest amb grans escenaris i batalles que és el que hauria d’haver estat, i no aquest pseudo telefilm que que acaba essent.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

A Complete Unknown

James Mangold (Indiana Jones i el dial del destí, A la corda fluixa) dirigeix aquest biopic sobre Bob Dylan, que abasta des de principis fins

September 5

Fantàstica cinta periodística que encaixa com un guant amb Munich de Steven Spielberg. De fet, és la mateixa història, però vista des del punt de

Hell of a Summer

Els joveníssims actors Finn Wolfhard i Billy Bryk també tenen inquietuds darrere la càmera. Bryk va participar en un curt dirigit per Wolfhard i, junts

Black Bag

Black Bag és la nova pel·lícula de Steven Soderbergh després de Presence. Es tracta d’un thriller d’espionatge molt al seu estil, allunyat de sagues espectaculars

Y2K

L’actor Kyle Mooney (Brigsby Bear) debuta en la direcció amb una pel·lícula apocalíptica i nostàlgica dels anys noranta que, en cap moment, aporta res més