Tercera pel·lícula del tàndem Jaume Collet-Serra, director, i Liam Neeson, protagonista, després de Sin identidad i Non-stop (Sin escalas). Una noche para sobrevivir és la millor de les res, i també la millor del director català establert als Estats Units.
Jimmy Conlon (Liam Neeson) és un vell pinxo mafiós irlandès pel qual ja han passat els millors temps a Brooklyn. El seu millor amic és el seu antic cap, el capo Shawn Maguire (Ed Harris), i els seus pecats de passat no l’abandonen per la insistència del detectiu de policia Harding (Vincent D’Onofrio). L’únic consol que li queda a Jimmy es troba en el got de whisky. Almenys fins que el seu fill, Mike (Joel Kinnaman), que fa anys amb qui no es veu, es converteix en un objectiu per al capo Maguire.
Liam Neeson interpreta, una vegada més, aquest paper de dur que tants bons resultats li ha portat a partir del moment que va decidir donar aquest gir en la seva carrera. Lluny del que pugui semblar, li dóna profunditat a personatges que no la tindrien en mans d’altres actors, i millora totes aquestes pel·lícules.
Darrera la càmera trobem a Jaume Collet-Serra, en la que al meu entendre és la millor de les seves pel·lícules. En termes generals, és un realitzador que sempre m’ha agradat i que fins i tot en les pel·lícules més fluixes, com La casa de cera o La huérfana, sempre hi pots trobar coses positives. Quan traiem el cap a fora i mirem quins directors catalans triomfen a la resta del món, hauríem de mirar més enllà del cinema independent i de festivals, que ara abandera el polèmic Albert Serra, i també mirar i valorar com es mereix a gent com Jaume Collet-Serra, que ha aconseguit allò impensable, situar un català com un dels noms de referència en la llista de directors comercials de Hollywood. No us estranyi veure’l d’aquí un anys dirigint algun blockbuster.
Les escenes d’acció i violència també estan molt ben realitzades i doten la pel·lícula d’un ritme trepidant que fa que tot succeeixi de manera fluïda.
Una noche para sobrevivir és una pel·lícula sobre la màfia que té ritme i humanitat suficient per fer que els protagonistes importin a l’espectador. Collet-Serra és capaç d’engrandir una història que ens pot sonar d’haver vist en altres ocasions. No la deixeu escapar!
