El xai Shaun

Adaptació cinematogràfica d’una de les sèries més populars dels estudis Aardman, El xai Shaun, que va debutar per la CBBC al 2007. El personatge de Shaun sorgeix com un spin-off de la franquícia de Wallace & Gromit. Aardman juga sobre segur amb un dels valors més rentables i populars de la companyia.

El xai Shaun trama un pla per agafar-se un dia de vacances i relaxació, però les coses no surten tal i com les havia planificat. Shaun, juntament amb els altres xais i el gos Bitzer, anirà a la ciutat per rescatar El Granger que ha perdut la memòria després de patir un cop al cap. Però la vida a la ciutat no serà fàcil per un ramat de xais. Un empleat del servei de control d’animals farà l’impossible per intentar capturar-los. Mentre, El Granger, s’ha convertit en una icona de la moda moderna degut a la seva habilitat d’esquilar ovelles.

La versió cinematogràfica aconsegueix mantenir els mèrits que l’han popularitzat a la televisió, que no deixa de ser el mateix secret que les pel·lícules de Pixar, que tingui una lectura pels petits i també una altra pels grans. El xai Shaun arriba a tots els públics i tothom la pot gaudir i emocionar-se amb uns personatges plens d’encant.

Cal valorar la valentia de la pel·lícula, que és el més s’apropa en animació al que coneixem com a cinema independent. En el món de l’animació, actualment dominat pel format digital, les tres dimensions i cançons interpretades per l’estrella del moment, una pel·lícula com El xai Shaun, feta amb stop-motion, amb plastilina, sense efectes digitals i sense diàlegs, no sabria dir si és un acte de valentia o una temeritat. En tot cas, esdevé la millor pel·lícula d’Aardman dels darrers anys, i supera a Arthur Christmas i Pirates!  Personalment aplaudeixo amb mans i peus el que ha aconseguit fet Aardman. Clarament El xai Shaun és el The artist de l’animació, tant lluny de la comercialitat, però tant a prop del cor de l’espectador.

L’humor que veiem a la pel·lícula està molt en la línia de la sèrie que podem veure pel canal Super 3. Un humor blanc, però efectiu, ben narrat i meravellosament escrit, que actualitza el del cinema mut, com per exemple Laurel i Hardy, amb uns referents internacionals.

El xai Shaun és la pel·lícula familiar perfecte, a la qual li perdonem una inevitable pèrdua de ritme a la part central, per la quantitat ingent de mèrits que té fer una pel·lícula d’aquestes característiques i que et surti bé. El repte no era fàcil, convertir una sèrie de 8 minuts en un llarg d’hora i mitja. El xai Shaun l’ha superat amb una nota ben alta.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The First Omen

Sorprenent debut en el cinema d’Arkasha Stevenson, en la que és una seqüela d’un clàssic del cinema de terror, La profecia, de 1976, que va

Ferrari

Michael Mann és un director que sempre ha dirigit títols amb un ritme frenètic i que té molta mà per les escenes d’acció. Títols com

Civil War

Alex Garland abandona la ciència-ficció per oferir-nos una distopia molt a prop de la nostra realitat. Per aquest motiu ens trobem davant la pel·lícula més

How to Have Sex

Molly Manning Walker és una directora de fotografia que debuta en la direcció amb How to Have Sex, un drama britànic adolescent, que es va