Capità Harlock

Shinji Aramaki adapta el manga del mateix títol, escrit i dibuixat per Leiji Matsumoto entre el 1977 i el 1979. Després del manga va arribar l’anime integrat per 42 episodis emesos entre 1978 i 1979. Els que ja tenim una edat, recordarem l’anime perquè va ser emès per TV3 durant els seus primers anys. Personalment em declaro molt fan de la sèrie d’anime, i em vaig sentir molt decebut amb la pel·lícula, quan es va estrenar al SITGES2013, perquè no fa justícia al material original.

Ambientada al 2977, l’univers està immers en una gran batalla intergalàctica. La Terra és el planeta amb més recursos de tots, però està controlat per coalició Gaia que governa els humans a tota la galàxia. L’únic perill que amenaça a Gaia és el capità Harlock i la seva nau estel·lar, el creuer Arcadia. Per aquet motiu, el nou líder de Gaia demana al seu germà petit, Yama, que s’infiltri a l’Arcadia per matar a Harlock.

L’adaptació té moltes mancances tant en el treball en l’animació com en el guió. Els japonesos són insuperables en animació tradicional, però en animació digital estan molt lluny del que es fa als Estats Units. Els personatges desprenen fredor i en cap moment te’ls creus. Ni els gestos, ni les mirades transmeten cap tipus d’humanitat. Recordeu l’adaptació de Final fantasy? Doncs això.

Però aquests defectes, que es podrien perdonar perquè és una simple qüestió de tecnologia, queden en segon terme davant un guió erroni i mal fet. No només la història és rebuscada, si no que el protagonista és Yama, una versió físicament més jove del capità Harlock. Harlock, que en teoria hauria de ser el protagonista, apareix en comptades ocasions al llarg de la pel·lícula. No m’explico perquè Harlock queda aparcat en una funció de secundari de luxe. Si això li afegim una història senzilla que té un guió complicat que només busca confondre a l’espectador, la insatisfacció es posa de relleu.

L’adaptació cinematogràfica del Capità Harlok és un producte fallit que haurà d’esperar una nova oportunitat de poder veure una adaptació digne que faci justícia al personatge.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

A Complete Unknown

James Mangold (Indiana Jones i el dial del destí, A la corda fluixa) dirigeix aquest biopic sobre Bob Dylan, que abasta des de principis fins

September 5

Fantàstica cinta periodística que encaixa com un guant amb Munich de Steven Spielberg. De fet, és la mateixa història, però vista des del punt de

Hell of a Summer

Els joveníssims actors Finn Wolfhard i Billy Bryk també tenen inquietuds darrere la càmera. Bryk va participar en un curt dirigit per Wolfhard i, junts

Black Bag

Black Bag és la nova pel·lícula de Steven Soderbergh després de Presence. Es tracta d’un thriller d’espionatge molt al seu estil, allunyat de sagues espectaculars

Y2K

L’actor Kyle Mooney (Brigsby Bear) debuta en la direcció amb una pel·lícula apocalíptica i nostàlgica dels anys noranta que, en cap moment, aporta res més