Lucy

Luc Besson feia temps que no es posava darrera la càmera. L’any passat, després de produir un munt pel·lícules d’acció dignes d’un director en franca decadència, va tornar a la direcció amb The Family, un gènere que no li era proper, cosa que es notava. Lucy ha estat el seu darrer intent de remuntar la seva carrera com a director Ho ha aconseguit? A mitges. Lucy és una cinta d’acció amb una protagonista femenina. Una action-hero molt potent que és interpretada per Scarlett Johansson, que no ens enganyem, ho és tot en aquesta pel·lícula perquè sense ella no hi hauria pel·lícula. Així que els tres punts que li dono a la pel·lícula són gràcies a ella.

Lucy va a dos nivells: el de pel·lícula d’acció i el de pel·lícula filosòfica. Un dels nivells funciona i l’altre no, és més, fracassa estrepitosament. Besson es posa a imitar a Terrence Malik i en alguns moments sembla que estigui fent un remake d’El árbol de la vida. No cal dir que quan la pel·lícula entra a aquest nivell, sobretot més acusament a la part final, sembla més producte d’una al·lucinació del director amb LSD, que no pas un intent de donar la seva versió de l’origen de l’univers i quina és la finalitat de l’espècia humana. Si descartem tota aquesta part que no funciona, ens queda una pel·lícula d’acció molt potent amb una Scarlett Johansson repartint bufes contra una colla de yakuzas. Es pot demanar més? La part d’acció té bon ritme i la durada de la pel·lícula, poc més de 90 minuts, ajuda molt.

Johansson interpreta a Lucy, la típica americana ruca que es troba de vacances per Taipei. Lucy serà presa com a mula per a transportar una nova droga experimental. Després de ser segrestada i apallissada, la bossa que li han posat a la panxa rebenta i adquireix poders, ja que la droga li permet utilitzar, exponencialment, les parts del cervell que no fem servir. A partir d’aquest moment els yakuza aniran al seu darrera per recuperar la droga, mentre ella els apallissarà de diferents maneres, cada vegada més increïbles.

Repeteixo la peli és Scarlett Johansson. Sense ella no hi ha peli. Només per això val la pena.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

A Complete Unknown

James Mangold (Indiana Jones i el dial del destí, A la corda fluixa) dirigeix aquest biopic sobre Bob Dylan, que abasta des de principis fins

September 5

Fantàstica cinta periodística que encaixa com un guant amb Munich de Steven Spielberg. De fet, és la mateixa història, però vista des del punt de

Hell of a Summer

Els joveníssims actors Finn Wolfhard i Billy Bryk també tenen inquietuds darrere la càmera. Bryk va participar en un curt dirigit per Wolfhard i, junts

Black Bag

Black Bag és la nova pel·lícula de Steven Soderbergh després de Presence. Es tracta d’un thriller d’espionatge molt al seu estil, allunyat de sagues espectaculars

Y2K

L’actor Kyle Mooney (Brigsby Bear) debuta en la direcció amb una pel·lícula apocalíptica i nostàlgica dels anys noranta que, en cap moment, aporta res més