Khumba

Khumba és una pel·lícula d’animació que ens arriba de Sud-Àfrica que ho fa amb una clara intenció: treure els quartos dels pares que estan avorrits de tenir els nens tants de dies a casa aquestes vacances. A vegades la cosa funciona i cola, però Khumba ha estat un fracàs total en taquilla. El problema de la pel·lícula és que no té cap punt d’interès i per això el públic l’ha ignorat. O potser se li ha vist massa el llautó? La pel·lícula no arriba de la mà de cap de les grans productores d’animació i això es nota, ja no per la qualitat del producte, que també, si no pel fet d’arribar en un moment molt oportunista sense oferir res a canvi. Khumba és un catàleg de tòpics de pel·lícules animades que ja hem vist mil i una vegades. Que si una mica d’El rei lleó, que si una mica de Madagascar, i creuem els dits a veure què surt. Què surt? Doncs una pel·lícula amb uns personatges tòpics i arquetípics, amb la història de moralina de sempre, que està molt bé, però ja ens la sabem. Potser que els més petits l’acabin gaudint d’alguna manera, més que gaudir, entretenir, mentre que pels pares representa un esforç físic i mental. Com a mínim és curta i en 90 minuts ja està llesta.

Si parlem de com està feta, tècnicament està molt lluny dels productes de Pixar o DreamWorks tant perfectes que estem acostumats. Quan fas un pas enrera en animació es nota molt. El fet que els personatges no tinguin carisma, no els beneficia que tècnicament hagin estat incapaços de dotar-los d’emocions creïbles. I a més, vaig patir un problema que nomé sem passa amb el cinema oriental. Tots els animals de la mateixa espècie són pràcticament clavats, i quan per exemple, quan et mostren una zebra parlant ja no saps si és el líder o el ruc de la manada.

Us explico una mica l’argument perquè no sigui dit. El protagonista és Khumba, una zebra que neix sense ratlles i que se sent diferent (aquest zebra sí que la vaig diferenciar). Volent ser com els altres fuig del seu lloc segur, per trobar la manera d’aconseguir ser com les altres zebres, que fins ara només li han mostrat menyspreu.

Curiosament sí va funcionar a Sud-Àfrica perquè sembla que n’estan preparant una segona part que imagino que amb els pèssims resultats econòmics d’aquesta primera, no es arribarà. 

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

A Complete Unknown

James Mangold (Indiana Jones i el dial del destí, A la corda fluixa) dirigeix aquest biopic sobre Bob Dylan, que abasta des de principis fins

September 5

Fantàstica cinta periodística que encaixa com un guant amb Munich de Steven Spielberg. De fet, és la mateixa història, però vista des del punt de

Hell of a Summer

Els joveníssims actors Finn Wolfhard i Billy Bryk també tenen inquietuds darrere la càmera. Bryk va participar en un curt dirigit per Wolfhard i, junts

Black Bag

Black Bag és la nova pel·lícula de Steven Soderbergh després de Presence. Es tracta d’un thriller d’espionatge molt al seu estil, allunyat de sagues espectaculars

Y2K

L’actor Kyle Mooney (Brigsby Bear) debuta en la direcció amb una pel·lícula apocalíptica i nostàlgica dels anys noranta que, en cap moment, aporta res més