X

Ti West dirigeix aquesta pel·lícula de terror que vol ser un homenatge al gènere de terror dels setanta i en especial a pel·lícules com La matança de Texas. És la primera cinta del director en sis anys, en què ha estat treballant en televisió.

Els protagonistes són un grup de joves que lloguen una cabana en un poble aïllat de l’Amèrica rural. Els amfitrions són una parella d’ancians solitaris i inquietants que ens recorden als de la pel·lícula de Shyamalan, La visita. El cas és que el que pretenen fer els joves allí és rodar una pel·lícula pornogràfica amb ínfules artístiques, però aviat l’únic que podran fer és intentar sobreviure. Ja podem parlar d’un subgènere del terror amb ancians interpretant personatges grotescos i violents.

X és una pel·lícula produïda per A24 amb totes les característiques del que Scream (2022) definia com a terror elevat. És curiós com aquestes dues pel·lícules de tons ben diferents, essent les dues slashers, comparteixen una de les protagonistes, Jenna Ortega. La resta del repartiment destaca Mia Goth, en el paper de la jove Maxine i el de l’anciana Pearl, i Brittany Snow, de la saga Dando la nota. El fet que Goth interpreti a dos personatges diferents és per posar en valor la bellesa. Per una banda, quan és Maxine, en plena esplendor, o quan fa el paper de Pearl, castigada per la vellesa, però que sota totes les capes de maquillatge i prostètics es troba la mateixa actriu.

La pel·lícula comença pel final a través del plànol que tots recordem de Centaures del desert, passant per un 4:3 de format televisiu, essent una referència a la pantalla televisiva que té sintonitzat el canal d’un telepredicador durant tota la pel·lícula.

Durant anys, moltes pel·lícules han intentat recrear aquella atmosfera sòrdida de La matança de Texas, fracassant estrepitosament. X és de les poques vegades que una pel·lícula del mateix gènere aconsegueix que ens creiem que aquesta pel·lícula és coetània d’aquella. El gra en la imatge, el so, la fotografia, tot plegat està fet per tal que aquesta sembli una pel·lícula que es va rodar fa quaranta anys i l’hàgim descobert avui en un calaix. West crea alguna cosa nova i inquietant. La clau és que mira aquella pel·lícula amb estima i en lloc de copiar-la, en fa un homenatge. West ja va jugar a això a The House of the Devil, l’any 2009, però en una altra branca del terror com és la religiosa.

Clarament, la pel·lícula es divideix en dues parts. La primera hora en què prepara el terreny i presenta els personatges, en què es recrea en la lentitud de les escenes, i els quaranta minuts finals que són pròpiament els de l’slasher, però sense renunciar al to que fins aleshores ha tingut la pel·lícula.

X és una pel·lícula amb un component feminista que trenca en com s’hauria fet en aquella època. Aquí no tenim un Leatherface, tanmateix, tenim un monstre que neix per no poder expressar la seva sexualitat. El monstre que veiem aquí és més quotidià i menys extravagant. Podríem dir que és una figura tràgica.

Curiosament, després d’aquest rodatge i en secret, West va filmar Pearl, una preqüela en què suposem que ens narrarà els orígens d’un dels personatges que interpreta Mia Goth.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Frankenstein

Guillermo del Toro ha fet realitat el seu somni de fa molts anys: rodar una adaptació de la novel·la Frankenstein de Mary Shelley. El resultat

Argylle

Matthew Vaughn obre camí cap a una nova franquícia d’acció, comèdia i espionatge amb Argylle. Després que en els darrers deu anys s’hagi dedicat gairebé

Avatar: Fire and Ash

James Cameron ha estat, durant dècades, el gran visionari del cinema comercial. Només cal recordar què van significar The Abyss, Terminator 2: Judgment Day, Titanic

One Batlle After Another

Quatre anys ha trigat Paul Thomas Anderson a fer una nova pel·lícula. Recordem que la darrera va ser Licorice Pizza. Una batalla tras otra és

Wicked: For Good

Segona part de Wicked (2024), la pel·lícula musical basada en el muntatge teatral de 2003, inspirat en el llibre de 1995 de Gregory Maguire que