Veneciafrenia

La bogeria veneciana d’Àlex de la Iglesia ni ha estat tan boja ni tan entretinguda com prometia.

La història comença amb un grup d’amics i amigues, dels quals costa distingir quin és més carallot que l’altre, que se’n van de comiat de soltera a Venècia. Allà pretenen fer una festa inoblidable, però no han tingut en compte un factor. Un individu disfressat d’arlequí assassina als turistes que visiten la ciutat.

És innegable que Àlex de la Iglesia és un molt bon director, que filma molt bé. La premissa també és molt bona i de la Iglesia sap treure profit dels venecians. La pel·lícula vol establir un paral·lelisme entre la pesta bubònica i el turisme com a fenòmens destructius dels pobles. El problema és  el desenvolupament i la deriva que pren el guió a mesura que avança la trama. En començar crea un munt d’expectatives que mai arribarà a culminar.

Ja he dit abans que els personatges no són un exemple d’intel·ligència i a més, cauen malament. Per això, esperem que els vagin matant un a un i de pressa. Una altra cosa que tampoc passarà així. El que fa el guió amb aquests personatges cada vegada va perdent més sentit. La cosa és terrible en el darrer terç amb tota la trama que implica la noia que s’ha de casar. Els actors i actrius més joves tampoc ajuden, ja que la majoria parlen com si llegissin.

Veneciafrenia no s’acaba de definir si vol ser un slasher o si vol ser La Purga. La cosa acaba essent decebedora, tant pels que esperen una cosa com l’altra. Una pena, ja que que comença bé i amb ritme, però cap a la meitat frena i s’atura amb qualsevol cosa que sembla que desenvoluparà, però que no fa.

Quan arriba la resolució, tampoc ofereix la bogeria que esperes d’un plantejament com aquest i el final no és gens satisfactori, pel qual t’enduus un mal gust de boca quan acabes. A favor, que és una pel·lícula entretinguda i mai avorreix, el problema és que podia haver donat bastant més del qual veiem aquí.

 

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

No Hard Feelings

Jennifer Lawrence protagonitza aquesta comèdia romàntica juvenil hereva de pel·lícules com Porky’s o American Pie, que se centraven en la pèrdua de la virginitat dels

Thanksgiving (Black Friday)

L’any 2007, el díptic Grindhouse, format per Planet Terror, que va dirigir Robert Rodríguez, i Death Proof, que va dirigir Quentin Tarantino, incorporava quatre falsos

Five Nights at Freddy’s

Adaptació en imatge real de la famosa franquícia de videojocs creada per Scott Cawthon. El projecte portava en desenvolupament des del 2015. Finalment, arriba a

Killers of the Flower Moon

La darrera pel·lícula de Martin Scorsese és una adaptació del llibre de David Grann de 2017, en què narrava els fets reals que es van

La mesita del comedor

Pel·lícula que se n’ha parlat molt en els festivals de terror en què ha passat. Tot i que no és estrictament una pel·lícula de terror,