Uno de nosotros (Let Him Go)

Kevin Costner té un talent únic pel que fa als westerns, sigui els que dirigeix o els que protagonitza. Let Him Go transcorre en els anys seixanta, però això no impedeix que sigui un tros de western. Després us explico el perquè.

Basada en una novel·la de Larry Watson, ha estat dirigida i escrita per Thomas Bezucha que m’ha recordat molt a la manera de fer de Clint Eastwood en els seus westerns més crepusculars.

La pel·lícula ens narra la història de Margaret, domadora de cavalls, i George, un xèrif retirat que han perdut el seu fill en un accident. Dos anys després, la seva nora es casa amb un pinxo maltractador que resultarà estar emparentat amb una poderosa i corrupta família de Dakota. Margaret i George decideixen anar a buscar al seu nét quan la parella de noucasats marxi de nit i sense avisar. El que no saben és que el nen ara està en mans de la família del pinxo, els Weboy, un clan violent i corrupte de l’Amèrica rural i profunda, els quals no estan disposats a deixar marxar ni a la mare ni al nen.

Abans he parlat de Kevin Costner, però també qui està enorme és Diane Lane que interpreta a l’àvia, qui omple la pantalla en cada plànol. Tampoc em vull oblidar de la malvada mare ossa sudista que interpreta Lesley Manville i no vull deixar d’esmentar a Booboo Stewart en el paper del jove indi que viu sol en una cabana. Un personatge innocent i molt ben construït amb quatre pinzellades que en algun moment sembla voler acollir com un fill la parella protagonista.

Un dels punts forts de la pel·lícula és com és capaç de mantenir la tensió. Primer a mesura que s’endinsen a aquesta Amèrica sense llei que culmina en un sopar que és pura dinamita amb només quatre frases i quatre mirades.

Però com he dit abans, un dels components més importants és com és capaç de narrar-nos aquesta història amb el llenguatge del western. El que comença com un drama, evoluciona cap al cinema de l’oest a mesura que passen els minuts. El clímax i resolució de la pel·lícula està molt bé i fa saltar pels aires la violència llargament continguda que esdevé explosiva.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Toy Story 5

Quan Toy Story 3 va posar punt final a la història d’Andy, semblava que Pixar havia aconseguit l’impossible: tancar una saga perfecta amb un dels

Les ovelles detectives

Les ovelles detectives és una d’aquelles pel·lícules que entren per la porta com una comèdia familiar aparentment lleugera i acaben deixant una empremta molt més

Star Wars: The Mandalorian and Grogu

The Mandalorian and Grogu tenia una responsabilitat enorme sobre les espatlles. No només havia de demostrar que els personatges més populars de l’era Disney funcionaven

Disclosure Day

Hi ha pel·lícules que són víctimes de les expectatives. Disclosure Day n’és un exemple evident. Quan Steven Spielberg torna a abordar el fenomen extraterrestre, és

Snack Shack

La nostàlgia s’ha convertit en un element clau en l’època cinematogràfica actual, especialment la dels vuitanta. Però què passa amb els que vam viure la