The Owners (Los propietarios)

Maise Williams, l’Ayra de Game of Thrones, protagonitza The Owners, una comèdia negra, entretinguda, però fàcil d’oblidar. El pitjor és que en acabar tens la sensació que aquesta pel·lícula ja l’havies vista.

Ambientada en els anys noranta en un poblet rural d’Anglaterra, seguim a un grup d’amics que són uns autèntics fracassats. El líder del grup ha planificat robar a la casa dels Huggins, una parella d’avis que tenen una casa fantàstica als afores. Un dels joves sap que en el soterrani hi ha la caixa forta. Tot sembla molt fàcil: entrar, obrir la caixa i sortir abans que els Huggins tornin a casa, però la cosa es complicarà i no tots els personatges acabaran essent el que aparenten.

El requisit imprescindible per gaudir aquesta pel·lícula és aparcar qualsevol senyal de lògica argumental perquè la trama no s’aguanta per enlloc. El salt de fe que has de fer per entrar-hi és enorme. En canvi, la violència de la pel·lícula és seca, les escenes són crues, de les que fan mal de debò.

Del repartiment em quedo amb Sylvester McCoy, que és capaç de fer-nos oblidar la irrellevància de la proposta. McCoy, que va ser el setè Doctor Who, ens regala una interpretació que sola paga el preu de l’entrada. Sobre la resta del repartiment, em costa dir res de bo, ja que els protagonistes són del tot insuportables. Si en algun moment el director ha buscat que sentim alguna mena d’empatia, ha fracassat, amb l’excepció del personatge de Maise Williams i no gràcies al guió sinó a l’afecte que el públic té a l’actriu. La resta dels personatges, qualsevol cosa que els passi, se la mereixen.

The Owners és una pel·lícula dolentota que no obstant això, resulta un plaer culpable que es deixa veure. Maise Williams es mereixia aparèixer en una pel·lícula millor que aquesta.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Argylle

Matthew Vaughn obre camí cap a una nova franquícia d’acció, comèdia i espionatge amb Argylle. Després que en els darrers deu anys s’hagi dedicat gairebé

Avatar: Fire and Ash

James Cameron ha estat, durant dècades, el gran visionari del cinema comercial. Només cal recordar què van significar The Abyss, Terminator 2: Judgment Day, Titanic

One Batlle After Another

Quatre anys ha trigat Paul Thomas Anderson a fer una nova pel·lícula. Recordem que la darrera va ser Licorice Pizza. Una batalla tras otra és

Wicked: For Good

Segona part de Wicked (2024), la pel·lícula musical basada en el muntatge teatral de 2003, inspirat en el llibre de 1995 de Gregory Maguire que

Predator: Badlands

Setena entrega de la saga, a part, hi ha els dos crossovers amb la saga Alien, que solien ser considerats fora del cànon, però que