The Northman

Robert Eggers ha esclatat definitivament en aquesta pel·lícula. El director es va fer un nom amb La bruixa, l’any 2015. Una molt bona pel·lícula de terror independent protagonitzada per una  família de colons en la Nova Anglaterra de 1630. El 2019 tornava amb El far, una proposta d’autor bastant extrema que no passava de ser una excentricitat pedant i avorrida. Això sí, amb una fotografia excel·lent.

The Northman torna a encaminar el director en la que és la seva proposta més comercial, però sense renunciar a la seva visió personal. Sense cap mena de dubte, aquesta és la seva millor pel·lícula i es convertirà en un dels grans títols de l’any. Una experiència cinemàtica que cal veure en una sala gran.

La pel·lícula es basa en el poema nòrdic d’Amleth, en el qual es va basar Shakespeare per escriure Hamlet. La història ens situa a la costa irlandesa l’any 895.  El príncep hereu Amleth aconsegueix fugir després que el seu oncle mati el seu pare i es quedi amb la seva mare i el tron. El seu objectiu serà venjar el seu pare, alliberar la seva mare i matar el seu oncle. Anys després, convertit en un berserker, Amleth descobrirà què va ser del seu oncle i quina és la seva localització actual. En aquest moment posa en marxa una venjança que esdevindrà violenta i sanguinolenta.

En tasques de guió, acompanya a Eggers, Sjón, autor islandès, coguionista de la guanyadora de Sitges, Lamb, el qual va decidir prendre el projecte després dels repetits intents fallits de la indústria d’adaptar mites nòrdics. L’objectiu d’Eggers era la fidelitat història i mostrar aquest relat amb un realisme gairebé obsessiu, sobretot en plasmar l’era dels vikings. Després de veure The Northman, qualsevol cosa anterior sobre la mateixa temàtica es queda petita.

The Northman és cinema amb majúscules, un espectacle sensorial i immersiu que recorda a les sensacions que vam tenir recentment amb Dune, però amb escenes de violència molt contundents i brutes.

Eggers posa tota l’èpica possible sense renunciar a incloure els trets característics del seu cinema, que poden tirar enrere a algú que només hagi entrat per veure batalles amb víkings. Aquesta és també una pel·lícula mística amb moments esotèrics semblants a La bruixa i també a El far. Eggers aconsegueix aquest equilibri sense que la pel·lícula mai resulti avorrida i et manté atrapat en l’experiència les dues hores i quart de metratge que passen volant, també gràcies a la magnífica banda sonora de Robin Carolan i Sebastian Gainsborough.

De tota la pel·lícula cal destacar dues escenes magistrals. La primera, la de l’atac berseker del principi. Eggers renuncia al més senzill en una seqüència de batalla que és fer servir múltiples càmeres, i en fa servir només una per acompanyar el protagonista enmig d’un poblat amb centenars d’extres, entre població i bersekers. Rodar-ho així té l’avantatge que l’escena és immersiva. L’altra que m’agradaria destacar és la de la lluita en el volcà. Pura èpica i rodada de manera excel·lent combinant els recursos digitals necessaris perquè quedi bé. Dues escenes de batalla, molt diferents i amb una coreografia excel·lent.

Pel que fa al repartiment, destacar al protagonista, Alexander Skarsgard, que ha tingut una implicació en el projecte que va més enllà de la seva faceta d’actor, i a Anya Taylor-Joy, sempre esplèndida, que torna a col·laborar amb Eggers després que aquest la descobrís a La bruixa i que interpreta a l’únic personatge que pot fer apartar a Amleth del seu objectiu. L’actriu aconsegueix dimensionar el seu personatge perquè sigui alguna cosa més que l’element d’acompanyament d’Amleth. També ens trobarem amb Nicole Kidman que trenca qualsevol prejudici i estereotip sobre el seu personatge, Claes Bang, Ethan Hawke, Willem Dafoe i Björk, irreconeixible en el paper de la vident.

Mai els mites nòrdics havien estat tant ben representats en el cinema com en aquesta pel·lícula, inclosos els moments onírics. Me n’alegro molt per Rober Eggers que hagi sabut fer al salt als grans pressupostos d’aquesta manera, conservant el seu imaginari i fent-lo millor en escala amb el pressupost que ha disposat.

The Northman serà un dels títols que no faltarà en les llistes del millor de l’any. Una pel·lícula absorbent que gira al voltant de l’amor, la ràbia, la venjança i la recerca de la felicitat.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

Pinotxo de Guillermo del Toro

Guillermo del Toro no és un acabat d’arribar en l’animació. Ell ha estat un dels creadors de sèries com Trollhunters, Tales of Arcadia i ha

The Menu

Mark Mylod dirigeix aquesta comèdia negra satírica sobre l’alta cuina que més que pel director, crida l’atenció pels productors, l’humorista Will Ferrel i el director

Violent Night

Després de l’esbojarrada i divertidíssima El viatge (The Trip), el noruec Tommy Wirkola va rebre el guió de Violent Night de la productora 87North i

Christmas Bloody Christmas

Aprofito que s’han acabat les festes per escriure sobre Christmas Bloody Christmas, que vam poder veure al darrer Festival de Sitges i que acaba d’estrenar-se