Super Mario Bros.: La pel·lícula

Adaptació cinematogràfica del personatge més popular de Nintendo. La primera després d’aquell desastre en imatge real estrenat el 1993. Aquella experiència va ser tan traumàtica per la companyia de videojocs japonesa que ha trigat trenta anys a confiar en un gran estudi. Afortunadament, Nintendo ha trobat un bon company de viatge, Illumination, que pertany a Universal Pictures, responsable de la saga Gru i Els minions.

Els responsables d’aquesta adaptació han estat Aaron Horvath i Michael Jelenic, que varen ser els directors de la divertidíssima pel·lícula de Teen Titans Go! En aquesta ocasió el seu objectiu ha estat fer una obra que recorri a les essències del videojoc sense inventar res, ni trencar res tampoc, amb la qual els fans de Nintendo se sentiran molt satisfets.

Les crítiques li han arribat a la pel·lícula per la part del guió. I és cert que la història no pot ser més senzilla, ni tampoc hi ha intenció de fer alguna cosa que no passi del superficial amb els personatges, però justament aquí radica la fidelitat i amor respecte al producte original. Fer qualsevol altra cosa, hauria estat trencat l’esperit del videojoc. En aquesta ocasió s’ha potenciat el personatge de la princesa Peach per equilibrar millor la pel·lícula i trencar alguns estereotips, essent l’objecte de rescat el germà petit de Mario, Luigi. La pel·lícula no s’allarga innecessàriament, ja que quan ha acabat d’ensenyar-nos el que volia, s’acaba. La durada d’hora i mitja és ideal.

L’animació és esplèndida. El joc pren vida amb les textures fidelíssimes al videojoc i uns colors enlluernadors que enamoren. També juga amb els diferents estils en cada escenari en què es mouen els personatges, que és com si passessin d’una pantalla a una altra, essent cada pantalla un homenatge diferent d’un videojoc de Mario, des del Donkey Kong, al Mario Karts i a molts altres. Al llarg de la pel·lícula els homenatges i les referències als infinits jocs de Mario són constants. A vegades només de fons, a vegades prenent el protagonisme.

Els malabarismes que fa la pel·lícula per encaixar tots aquests elements, tenen el seu fruit perquè ho fa molt bé, ja que la pel·lícula és una celebració del llegat de Mario en el videojoc, tant els més clàssics com els més nous.

Entre tots els personatges destacar a Bowser que compta en versió original amb la veu d’un Jack Black entregat a la causa, primer en una campanya de promoció impecable per part seva, i segon, davant el micròfon, ja que seva va ser la idea de fer cantar a Bowser el memorable Peaches.

Sobre l’aspecte musical i sonor, també és excel·lent com integra les músiques i les fresses del videojoc en la narrativa, captant a la perfecció l’esperit “gamer”.

Super Mario Bros: La pel·lícula està pensada per a fans del videojoc amb la que tant en poden gaudir els nens que juguen al Mario, com els adults que han cremat alguns dels jocs. No vol ser una pel·lícula generalista, ni falta que li fa. El seu èxit en taquilla demostra que l’aposta era encertada. Esperarem amb ganes que ens ofereix de nou Nintendo de la mà d’Illumination.

No us perdeu l’especial de la pel·lícula que vam fer en el podcast, aquí.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Five Nights at Freddy’s

Adaptació en imatge real de la famosa franquícia de videojocs creada per Scott Cawthon. El projecte portava en desenvolupament des del 2015. Finalment, arriba a

Killers of the Flower Moon

La darrera pel·lícula de Martin Scorsese és una adaptació del llibre de David Grann de 2017, en què narrava els fets reals que es van

La mesita del comedor

Pel·lícula que se n’ha parlat molt en els festivals de terror en què ha passat. Tot i que no és estrictament una pel·lícula de terror,

The Killer

David Fincher torna al terreny que millor es desenvolupa amb The Killer. Retratar històries d’assassins sempre li ha anat molt bé. Només cal donar un

The Marvels

The Marvels es convertirà en la pel·lícula amb menys recaptació de la llarga saga de pel·lícules que han construït. Els mals resultats en taquilla no