Escriure la crítica d’una pel·lícula en la qual Meryl Streep és la protagonista absoluta és molt difícil. Tots els adjectius que se li puguin posar a la seva interpretació podrien ser un continu de copia i enganxa d’anteriors interpretacions: magnífica, gloriosa, extraordinària, excelsa, hiperbòlica, súper-mega-brillant, etcètera. Meryl Streep pot fer de tot, passar d’extrem a extrem i ser creïble en cada rol. Tant te la creus de monja amb el seu corresponent hàbit, com de rockera veterana amb jupa de cuir, com és el cas.
Ricki és la història de la vocalista i guitarrista de Ricki and the Flash, un grup de rock que toca en el bar del seu poble. Com que això de la música no li dóna per viure, de dia treballa com a caixera d’un supermercat d’aquests que estan de moda actualment, on tot és guai i ecològic, i el personal et somriu com una hostessa o com el Joker, aquí cadascú… El cas és que la passió per la música l’ha fet distanciar-se dels seus fills. Ricki viu separada de la seva família i fa anys que no parla amb els seus fills. L’escapatòria dels problemes familiars i de la feina és la música. A les nits toca amb el seu grup en un local on fan versions de cançons de rock. Ricki manté una relació amb un dels membres del grup amb el qual es veu incapaç de comprometre’s a causa de les ferides obertes amb els seus fills. La retrobada amb la família vindrà quan l’exmarit la truca perquè agafi un avió i visiti a la filla que pateix una depressió a causa de la separació amb la seva parella. Quan es retrobin serà una nova oportunitat per començar a curar aquestes ferides.
Ricki es podria definir com la pel·lícula de bon rotllo d’aquest estiu, com l’any passat ho van ser Chef o musicalment Begin again, al mateix temps que presenta una reflexió interessant sobre si els problemes familiars que ha tingut Ricki per dedicar-se a la música i ser una dona, haguessin estat els mateixos si hagués estat un home.
El secret que fa que la pel·lícula funcioni tant bé són els seus actors principals i la química que es desprèn entre ells. A la ja esmentada Meryl Streep, trobem també a Kevin Kline, que interpreta a l’exmarit, i a l’actor i músic Rick Springfield, com a la parella actual de Ricki. Darrera la càmera trobem Jonathan Demme, un autèntic realitzador tot terreny que tant et dirigeix El silenci dels anyells, com dos capítols de The killing, com Philadelphia, com El mensajero del miedo o com La boda de Rachel per dir-ne unes poques. Amb Ricki recupera el pols de director que treu amb solvència qualsevol pel·lícula dels gèneres més variats.
Ricki és una proposta fantàstica per passar-ho bé al cinema. Malgrat els problemes dels personatges, el somriure és present tota l’estona. El personatge de Ricki afronta els seus problemes sempre amb humor. El cert és que Meryl Streep torna a merèixer una nominació per aquesta pel·lícula perquè clava tots els moviments i el to, ja que fa creïble el que a priori podria semblar una bogeria. Meryl Streep una rockera? Oh, yeah! El cert és que veure-la versionar el True romance de Lady Gaga era una cosa que no havia ni arribat a imaginar si en els somnis més eròtics.
