Atrapa la bandera

L’equip de Les aventures de Tadeu Jones intenta repetir l’èxit taquilla aconseguit, almenys a l’estat espanyol, amb una nova pel·lícula, que al igual que aquella busca tenir una projecció internacional.

La pel·lícula ens narra com un nen, fill d’una nissaga astronautes, acabarà involuntàriament en un coet, juntament amb el seu avi, direcció a la lluna. La seva missió serà atrapar la bandera que va plantar Neil Armstrong i desmentir les teories d’un megalòman que afirma que l’home mai no ha estat a la lluna.

Atrapa la bandera, al contrari que la majoria de produccions animades que ens arriben dels Estats Units està orientada al públic infantil. Els nens petits es sentiran satisfets per una pel·lícula on hi surten coets, astronautes, la lluna, etcètera. Però tampoc quedarà a la seva memòria o demanaran repetir-la. Més aviat quedarà com un entreteniment, òptim, però de consum ràpid. Mentre que pels adults suposarà una experiència soporífera. No hi ha cap ingredient en ella que pugui agradar als grans que aviat començaran a avorrir-se perquè a Atrapa la bandera no hi ha res original ni destacable.

El principal problema de la pel·lícula és que la seva realització respon a interessos econòmics i no creatius. Per entendre’ns, la pel·lícula no passa de ser un producte prefabricat. Ha estat feta pensant treure rendiment econòmic per vendre-la al públic nord-americà, però sincerament no crec que aquest públic es mostri molt receptiu acostumat a produccions de nivell creatiu infinitament millors com les de Pixar, Disney, DreamWorks i Blue Sky. El guió s’ha construït a base de manual i conté tots els ingredients que se suposa que funcionen. Però la mescla resulta artificiosa i no qualla per més que ho intentis. És el que passa quan el guió no deixa de moure’s pel terreny del tòpic i no hi ha res atrevit ni valent.

Finalment, parlem de l’animació que siguem sincers no pot fer res per competir amb l’americana o la japonesa, però que malgrat s’ha millorat, continua jugant a segona divisió. L’expressió i els moviments dels personatges són més d’una producció televisiva que no pas cinematogràfica.

Atrapa la bandera seria la pel·lícula perfecta per poder aparcar la mainada al cinema amb un cangur i que els adults poguessin anar a la sala del cantó en la qual trobaríem propostes molt més estimulants. Però si cal anar al cinema en família, encara podeu veure Inside out si encara no l’heu vist. Aquesta sí que val la pena.

 

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Sinners

Ryan Coogler ha basat gairebé tota la seva filmografia en franquícies i projectes no originals. Tant si es basa en còmics, com en altres pel·lícules

Nickel Boys

Segurament no estaríem parlant avui d’aquesta pel·lícula si no hagués estat una de les nominades a l’Oscar a la millor pel·lícula, ja que ni tan

Rebel Ridge

Jeremy Saulnier, que ens va portar la magnífica Green Room, deixa enrere els neonazis per endinsar-se en la corrupció a tots nivells que es produeix

Final Destination: Bloodlines

Warner ressuscita una de les franquícies de terror heretades de New Line Cinema. Cinc entregues d’aquesta saga es van estrenar entre el 2000 i el

Thunderbolts*

Pel·lícula que posa punt i final a una turbulenta fase 5 plena de baixos i pocs alts, que ha viscut Marvel Studios des del començament