Atrapa la bandera

L’equip de Les aventures de Tadeu Jones intenta repetir l’èxit taquilla aconseguit, almenys a l’estat espanyol, amb una nova pel·lícula, que al igual que aquella busca tenir una projecció internacional.

La pel·lícula ens narra com un nen, fill d’una nissaga astronautes, acabarà involuntàriament en un coet, juntament amb el seu avi, direcció a la lluna. La seva missió serà atrapar la bandera que va plantar Neil Armstrong i desmentir les teories d’un megalòman que afirma que l’home mai no ha estat a la lluna.

Atrapa la bandera, al contrari que la majoria de produccions animades que ens arriben dels Estats Units està orientada al públic infantil. Els nens petits es sentiran satisfets per una pel·lícula on hi surten coets, astronautes, la lluna, etcètera. Però tampoc quedarà a la seva memòria o demanaran repetir-la. Més aviat quedarà com un entreteniment, òptim, però de consum ràpid. Mentre que pels adults suposarà una experiència soporífera. No hi ha cap ingredient en ella que pugui agradar als grans que aviat començaran a avorrir-se perquè a Atrapa la bandera no hi ha res original ni destacable.

El principal problema de la pel·lícula és que la seva realització respon a interessos econòmics i no creatius. Per entendre’ns, la pel·lícula no passa de ser un producte prefabricat. Ha estat feta pensant treure rendiment econòmic per vendre-la al públic nord-americà, però sincerament no crec que aquest públic es mostri molt receptiu acostumat a produccions de nivell creatiu infinitament millors com les de Pixar, Disney, DreamWorks i Blue Sky. El guió s’ha construït a base de manual i conté tots els ingredients que se suposa que funcionen. Però la mescla resulta artificiosa i no qualla per més que ho intentis. És el que passa quan el guió no deixa de moure’s pel terreny del tòpic i no hi ha res atrevit ni valent.

Finalment, parlem de l’animació que siguem sincers no pot fer res per competir amb l’americana o la japonesa, però que malgrat s’ha millorat, continua jugant a segona divisió. L’expressió i els moviments dels personatges són més d’una producció televisiva que no pas cinematogràfica.

Atrapa la bandera seria la pel·lícula perfecta per poder aparcar la mainada al cinema amb un cangur i que els adults poguessin anar a la sala del cantó en la qual trobaríem propostes molt més estimulants. Però si cal anar al cinema en família, encara podeu veure Inside out si encara no l’heu vist. Aquesta sí que val la pena.

 

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Immaculate

El terror amb monges està més de moda que mai. Aquesta temporada hem tingut Hermana Muerte, La monja 2, The First Omen i la darrera

Hit Man

Nova pel·lícula de Richard Linklater després de la fantàstica Apollo 10 ½. Malgrat que sempre s’ha mogut en el cinema independent, Linklater també ha sabut

Abigail

Radio Silence, com es coneix la parella de directors Matt Betinelli-Olpin i Tyler Gillet, dirigeixen una nova pel·lícula de terror, després d’allunyar-se de la saga

Godzilla Minus One

Pel·lícula número 33 de Godzilla de la Toho, per tant, sense comptar les produccions americanes. Confesso que no he vist totes les 32 anteriors, però

Ricky Stanicky

Peter Farrelly, director de comèdies esbojarrades com Algo pasa con Mary o Dos tontos muy tontos, o en solitari de la guanyadora de l’Òscar a