Prisoners of the Ghostland (Prisioneros de Ghostland)

Si no sou fans de Sion Sono, ja d’entrada us dic que ni us acosteu a aquesta pel·lícula. I si en sou, allà vosaltres, perquè independentment de si us agrada aquest realitzador o no, Prisioneros de Ghostland és una mala pel·lícula.

Que sigui una anada d’olla o una pel·lícula excèntrica, no la converteixen automàticament en una pel·lícula de culte. En aquest cas, el resultat és un desastre en qualsevol aspecte cinematogràfic.

El Nicolas Cage que veiem aquí és aquell terrible que s’ha guanyat la fama d’actor sobreactuat i exagerat en les seves interpretacions. No vull dir que sigui mal actor perquè no ho és. Ha demostrat la seva vàlua en un munt de pel·lícules, per exemple en la següent que el veurem, Pig. El que passa és que el director li ha demanat que interpreti al personatge que Cage s’ha construït en altres pel·lícules de sèrie B.

Sono manté l’estil visual i d’ambientació característic del seu cinema, que és el que més destaca de la pel·lícula. De fet, és l’únic bo que té, la resta és per fugir corrents. El guió és absolutament terrible. Res del que veiem té cap mena de sentit. Fa la sensació que la pel·lícula es va improvisar mentre es feia.

Sono es va proposar rodar una cosa que pretenia assemblar-se a Mad Max, però amb samurais. La cosa ha acabat en un naufragi. No puc fer res res que dir-vos que eviteu aquest títol sigui on sigui que us el trobeu.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Scream 7

Amb Scream 7, la saga torna allà on probablement mai no hauria d’haver deixat de posar l’objectiu: a Sydney Prescott. Després d’una cinquena entrega força

Zootròpolis 2

La nova aventura de Judy Hopps i Nick Wilde recupera la fórmula que va convertir la primera entrega en un èxit: una ciutat vibrant, humor

KPop Demon Hunters

Hi ha pel·lícules que simplement entren bé, i n’hi ha d’altres que et contagien una energia especial. KPop Demon Hunters pertany clarament al segon grup:

Elio

Hi ha una sensació constant veient Elio: la d’estar davant d’una pel·lícula simplement correcta. I en el cas de Pixar, això ja és gairebé un