Prisoners of the Ghostland (Prisioneros de Ghostland)

Si no sou fans de Sion Sono, ja d’entrada us dic que ni us acosteu a aquesta pel·lícula. I si en sou, allà vosaltres, perquè independentment de si us agrada aquest realitzador o no, Prisioneros de Ghostland és una mala pel·lícula.

Que sigui una anada d’olla o una pel·lícula excèntrica, no la converteixen automàticament en una pel·lícula de culte. En aquest cas, el resultat és un desastre en qualsevol aspecte cinematogràfic.

El Nicolas Cage que veiem aquí és aquell terrible que s’ha guanyat la fama d’actor sobreactuat i exagerat en les seves interpretacions. No vull dir que sigui mal actor perquè no ho és. Ha demostrat la seva vàlua en un munt de pel·lícules, per exemple en la següent que el veurem, Pig. El que passa és que el director li ha demanat que interpreti al personatge que Cage s’ha construït en altres pel·lícules de sèrie B.

Sono manté l’estil visual i d’ambientació característic del seu cinema, que és el que més destaca de la pel·lícula. De fet, és l’únic bo que té, la resta és per fugir corrents. El guió és absolutament terrible. Res del que veiem té cap mena de sentit. Fa la sensació que la pel·lícula es va improvisar mentre es feia.

Sono es va proposar rodar una cosa que pretenia assemblar-se a Mad Max, però amb samurais. La cosa ha acabat en un naufragi. No puc fer res res que dir-vos que eviteu aquest títol sigui on sigui que us el trobeu.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Paddington in Peru

Dougal Wilson pren el relleu de Paul King, director de les dues primeres pel·lícules. El resultat es tradueix en la pèrdua de la capacitat de

The Fantastic Four: First Steps

Després d’anys d’intents fallits i adaptacions desiguals, Marvel per fi ha trobat la fórmula per portar Els Quatre Fantàstics al cinema com es mereixen. Aquesta

A Complete Unknown

James Mangold (Indiana Jones i el dial del destí, A la corda fluixa) dirigeix aquest biopic sobre Bob Dylan, que abasta des de principis fins

September 5

Fantàstica cinta periodística que encaixa com un guant amb Munich de Steven Spielberg. De fet, és la mateixa història, però vista des del punt de

Hell of a Summer

Els joveníssims actors Finn Wolfhard i Billy Bryk també tenen inquietuds darrere la càmera. Bryk va participar en un curt dirigit per Wolfhard i, junts