Outlaw King

Outlaw King és la darrera pel·lícula de David Mackenzie, director de les excel·lents Comanchería i Convicto, que ens narra el que va succeir l’endemà dels fets que varen veure a BraveheartBraveheart tenia molta ficció, en canvi aquesta pel·lícula es cenyeix més als fets històrics del període que ens narra.

Outlaw King comença amb una Escòcia rendida a les mans del rei anglès Eduard i el seu dèbil i despietat fill, el príncep de Gal·les. L’heroi William Wallace ha estat executat. Enmig d’aquesta situació apareix el personatge de Robert the Bruce, que amb l’ajuda d’uns pocs aliats és coronat com a rei d’Escòcia, desafiant el rei Eduard. Aquest no trigarà a afrontar el desafiament i es disposarà a aturar la nova insurgència escocesa a qualsevol preu.

Sense que cinematogràficament es pugui comparar de cap de les maneres amb Braveheart, la pel·lícula està molt bé. Creix a mesura que passen els minuts fins a l’èpica batalla final, sense cap mena de dubte el millor de la pel·lícula i pel qual val la pena veure-la. La direcció de la batalla final s’ha resolt amb èpica i entreteniment i narrativament també funciona, ja que està molt ben explicada visualment.

Mackenzie torna aposta per Chris Pine com a protagonista, recordem que varen coincidir a Comanchería, que està prou convincent per ser americà, però segurament algun actor autènticament escocès hauria encaixat millor, com per exemple Sam Heugham, el protagonista d’Outlander. Però en tot cas, Pine surt airós del desafiament i treu un bon accent escocès i com heroi d’acció funciona molt bé. Però en l’apartat interpretatiu em quedo amb Aaron Taylor-Johnson, que per mi ho clava i està millor que Pine.

A Outlaw King també destaca la fotografia. I és que amb els paisatges escocesos, hauria estat imperdonable que Mackenzie no n’hagués tret profit.

Outlaw King és una adaptació medieval històrica amb èpica i narrada amb entreteniment. Una pel·lícula molt ben rodada que podeu gaudir a Netflix.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Maxxxine

Ti West completa la trilogia X amb Maxxxine, una sèrie de pel·lícules irregulars en què, malgrat els alts i baixos, ha valgut la pena fer

Sinners

Ryan Coogler ha basat gairebé tota la seva filmografia en franquícies i projectes no originals. Tant si es basa en còmics, com en altres pel·lícules

Nickel Boys

Segurament no estaríem parlant avui d’aquesta pel·lícula si no hagués estat una de les nominades a l’Oscar a la millor pel·lícula, ja que ni tan

Rebel Ridge

Jeremy Saulnier, que ens va portar la magnífica Green Room, deixa enrere els neonazis per endinsar-se en la corrupció a tots nivells que es produeix

Final Destination: Bloodlines

Warner ressuscita una de les franquícies de terror heretades de New Line Cinema. Cinc entregues d’aquesta saga es van estrenar entre el 2000 i el