Nimona

Que s’hagi arribat a fer i a estrenar aquesta pel·lícula, no es pot qualificar d’altra manera que de miracle. Nimona està basada en un webcòmic de ND Stevenson que posteriorment es va convertir en un còmic, del qual Fox en va adquirir els drets l’any 2015, que havia de produir la seva filial, Blue Sky, popular per la saga de pel·lícules Ice Age. Quan Disney va comprar Fox, va tancar Blue Sky i la producció de Nimona es va cancel·lar. El cert és que Disney se sentia incòmode amb una l’homosexualitat de dos dels protagonistes principals. Afortunadament, Annapurna Animation va recollir el projecte que seria distribuït per Netflix. Annapurna ha aprofitat tota la feina que havia fet Blue Sky i ha acabat la pel·lícula. Com a homenatge hi ha un agraïment a Blue Sky i l’esquirol Scrat apareix en els títols de crèdit, menjant per fi la seva gla.

Sobre la pel·lícula, explicar que és una barreja de món futurista i medieval en què Ballister, el primer cavaller que no és de sang noble, és acusat injustament d’haver matat a la reina. Sense que ningú el cregui, ni tan sols la seva parella, Ambrosious, un altre cavaller, s’amagarà i intentarà demostrar la seva innocència. L’única persona que el creu serà Nimona, un ésser metamòrfic de molt bon cor, que la societat no entén i pretén destruir.

L’animació és molt bona i innovadora amb CGI i animació tradicional. Recull allò que va començar Spider-Man: Un nou univers, però s’assembla més estèticament a la darrera d’El gat amb botes. Barreja diferents tècniques, inclosa la de l’aminació pictòrica que li va fantàstica, tenint en compte que la història no deixa de ser un conte. De fet, comença com un conte qualsevol, que com la història, l’escriuen els vencedors. Nimona té estructura de conte, però la història que ens explica trenca els esquemes de manera deliciosa.

La trama és molt divertida i la protagonista, Nimonam és una troballa. Nimona és una metamorfa que a través de la seva capacitat, la pel·lícula esdevé una al·legoria sobre la diferència i en particular sobre la fluïdesa de gènere. Nimona necessita canviar constantment i no se sent còmode essent una sola cosa. En tot això, Nimona se sent discriminada de la societat només per ser com és. La població li té por i només la ràbia la pot transformar en allò que la població tem, però que Nimona no és. Si hi ha un dolent a la pel·lícula, aquest és la intolerància.

La part romàntica entre Ballister i Ambrosius també resulta commovedora amb moments molt tendres, quan es besen o s’agafen les mans. Dues persones enamorades de procedència i origen molt diferent. La relació entre Ballister i Nimona també és boníssima. Plena d’humor i de moments de col·legues amb molta química.

És curiós com aquesta pel·lícula que va concebre Blue Sky, però que no va poder completar, s’hagi convertit en la millor pel·lícula que ha sorgit d’aquells estudis. Nimona va fonamentalment d’entendre a les persones, no demonitzar-les i abraçar la diferència.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The First Omen

Sorprenent debut en el cinema d’Arkasha Stevenson, en la que és una seqüela d’un clàssic del cinema de terror, La profecia, de 1976, que va

Ferrari

Michael Mann és un director que sempre ha dirigit títols amb un ritme frenètic i que té molta mà per les escenes d’acció. Títols com

Civil War

Alex Garland abandona la ciència-ficció per oferir-nos una distopia molt a prop de la nostra realitat. Per aquest motiu ens trobem davant la pel·lícula més

How to Have Sex

Molly Manning Walker és una directora de fotografia que debuta en la direcció amb How to Have Sex, un drama britànic adolescent, que es va