Mr. Holmes

Adaptació cinematogràfica de la novel·la de Mitch Cullin que ens presenta un Sherlock Holmes vell en plena senilitat. Holmes no recorda perquè va abandonar la seva feina de detectiu ja farà 30 anys. Per esbrinar-ho rebrà l’ajuda d’un nen, fill de la seva majordoma.

Mr. Holmes té una estructura narrativa desordenada que vas construït com un puzle que va des del present, amb un Holmes senil, a fa 30 anys, en plena investigació del seu darrer cas, i a un viatge que va fer al Japó quan ja perdia les seves facultats mentals.

Els pilars de la pel·lícula són bàsicament dos. Primer de tot Ian McKellen que està immens. Sempre ha estat un bon actor, però aquí té la oportunitat per lluir-se i no la desaprofita postulant-se com un seriós candidat a endur-se un munt de premis per la seva interpretació aquest any. I l’altre és la relació que es construeix entre Holmes i el nen, interpretat pel jove Milo Parker. Pot semblar la típica relació que ja hem vist moltes vegades al cinema entre vell rondinaire i nen, de fet un gènere en sí mateix, però està molt ben desenvolupada, escrita i interpretada.

Mr. Holmes no és una gran producció, el seu valor està en la seva modèstia i els resultats amb els pocs mitjans que compta. M’atreviria a dir que és una pel·lícula petita malgrat l’immens cap de cartell. Ian McKellen està senzillament superb. Tampoc esperàvem altra cosa i segurament no parlaríem de lo bona que és la pel·lícula si el protagonista fos algun altre actor.

Per altra banda, els seguidors de Sherlock Holmes, crec que trobaran més coses interessants en aquesta pel·lícula que no pas en la moderna versió de Guy Ritchie. Mr. Holmes contrasta i juga amb la possibilitat que Sherlock Holmes hagués existit de veritat i que el Holmes de les novel·les i el cinema no deixi de ser una versió comercial del personatge real feta per vendre novel·les, escampar la seva fama i popularitzar-se a través del cinema.

Una de les coses que m’ha agradat d’aquest Holmes i que poques vegades s’ha treballat en el cinema són els sentiments i emocions del personatge. Sense cap mena de dubte mai se’ns havia presentat un Holmes tant humà.

Darrera la càmera hi ha Bill Condon que ja va treballar amb Ian McKellen a Dioses y monstruos, on ja ens va regalar una interpretació al·lucinant. Amb aquesta pel·lícula Condon es retroba amb l’autèntic cinema després de perpetrar les dues primer parts de La saga Crepúsculo.

Fans de Sherlock Holmes, tireu-vos de cap a veure aquesta pel·lícula. Us descobrirà coses noves del millor detectiu del món, al mateix temps que es manté fidel a la seva essència.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Five Nights at Freddy’s

Adaptació en imatge real de la famosa franquícia de videojocs creada per Scott Cawthon. El projecte portava en desenvolupament des del 2015. Finalment, arriba a

Killers of the Flower Moon

La darrera pel·lícula de Martin Scorsese és una adaptació del llibre de David Grann de 2017, en què narrava els fets reals que es van

La mesita del comedor

Pel·lícula que se n’ha parlat molt en els festivals de terror en què ha passat. Tot i que no és estrictament una pel·lícula de terror,

The Killer

David Fincher torna al terreny que millor es desenvolupa amb The Killer. Retratar històries d’assassins sempre li ha anat molt bé. Només cal donar un

The Marvels

The Marvels es convertirà en la pel·lícula amb menys recaptació de la llarga saga de pel·lícules que han construït. Els mals resultats en taquilla no