L’actor britànic d’origen indi, Dev Patel, conegut per pel·lícules com Slumdog Millionare, Lion, El caballero verde i la sèrie Skins, debuta en la direcció amb Monkey Man, un projecte extremadament personal, ja que hi ha estat involucrat com a director, actor i guionista.
Monkey Man gairebé no veu la llum, sort que va aparèixer el realitzador Jordan Peele, que n’ha estat el productor, per rescatar-la. La pel·lícula va acabar el rodatge a principis de 2021 i la companyia Thunder Road Films va vendre els drets de distribució mundial a Netflix. Però Netflix es va preocupar per la reacció que podria tenir la pel·lícula a l’Índia, pel contingut polític, així que la va guardar en un calaix sense intenció d’estrenar-la. Afortunadament, Jordan Peele la va poder veure, es va incorporar a la producció i va convèncer Universal que la comprés, cosa que va fer per menys de 10 milions de dòlars. Netflix va pensar que era un John Wick hindú, quan el rerefons és ple de temes socials amb contingut polític, corrupció policial, pobresa i discriminació. Patel ha volgut denunciar la situació política de l’Índia amb un auge del feixisme. El que ens passa com espectadors occidentals, és que la pel·lícula no té context i segurament tota aquesta trama l’entendrà millor l’espectador hindú que no pas nosaltres, ja que tampoc l’explica.
El personatge que interpreta Patel és un jove que busca venjança per alguna cosa que li va passar a la seva mare i que la pel·lícula ens anirà mostrant a través de flashbacks. Actualment, es guanya la vida en combats de lluita clandestina en què es mouen les apostes, però en què ja està decidit qui serà el guanyador. Quan surti d’aquest entorn serà per posar en pràctica la seva venjança que no acabarà de sortir tal com havia planificat. Al contrari que John Wick, el personatge de Patel no és tan hàbil i és més fal·lible.
Primer de tot, malgrat que sí que té seqüències d’acció que ens poden recordar a John Wick, inclòs el posat i vestimenta de Patel, Monkey Man no és un no parar de seqüències d’acció, ja que l’acció només té una part en el final del primer terç i en tot el darrer.
Monkey Man és una bona pel·lícula, però també es nota que és una primera pel·lícula i té errades de novell. No obstant això, té suficients components que la fan destacar moltíssim. Les escenes d’acció són massa confuses, la càmera es mou molt de pressa i no veus què passa, per la qual cosa la coreografia o escena d’acció en qüestió llueix menys del que ho hauria pogut fer. El ritme decau en la part central que és massa llarg. El procés de caiguda i ressorgiment trenca el ritme trepidant i frena de cop. És cert que quan torna a arrencar el recupera, però la frenada és massa brusca i massa llarga. És cert que aquest tram coincideix amb la part espiritual, però es podia haver explicat en menys minuts. Per altra banda, també hi ha un abús dels moments de flashback sobre la mare.
Malgrat les pegues, Monkey Man continua essent una bona pel·lícula i encara més si parlem d’un debut. Les escenes d’acció cos a cos són les millors amb una violència que recorda a les produccions de l’indonesi Timo Tjahjanto. En aquestes escenes prima el vermell i les llums, que aquí sí que ens recorda a l’estètica de John Wick.
Ja dèiem que l’espiritualitat és una part important de la pel·lícula De fet, comença amb el poema sobre el déu Hanuman, amb un aspecte de mico antropomòrfic, que apareix en molts textos. Aquesta serà la imatge que farà servir el protagonista en el ring i lluitarà amb una màscara de mico. La història de venjança porta el protagonista a fer de justicier i enfrontar-se a un gurú religiós implicat en una xarxa de prostitució. El personatge de Patel vol deixa anar la seva ràbia pel contrast entre els rics que viuen en torres de marfil i l’extrema pobresa de la població en unes imatges que passen del luxe a la pobresa.
Monkey Man és una pel·lícula salvatge que malgrat que es nota que és una òpera prima, és bona i farà que parem l’atenció en el pròxim treball de Patel.
