Minúsculos: El valle de las hormigas perdidas

No enganyo a ningú si dic que Minúsculos és la versió europea de Bichos de Pixar. Europea per què? Perquè està feta a França i a més sense diàlegs. Els insectes no parlen i ens transmeten el que volen dir a través dels seus moviments, fresses i mirades. Minúsculo probablement serà una de les pel·lícules d’animació més entretingudes que veurem aquest any.

La protagonista és una jove marieta que es perdrà en el bosc i serà acollida per una família de formigues obreres que han trobat una capsa de terrossos de sucre. Juntes hauran de protegir el seu tresor d’un grapat de formigues vermelles que els hi volen robar a qualsevol preu.

La pel·lícula combina imatge real amb animació digital. Els paratges i indrets per on ens mouen els insectes són reals, però alguns elements físics i els mateixos insectes estan fets per ordinador. La combinació funciona a la perfecció i ajuda a donar un cert realisme al conjunt. L’animació que veiem aquí no és com la de Pixar, ni hi ha pressupost ni tampoc els recursos per arribar-hi, però és prou efectiva i ho compensa amb uns personatges principals que amb cor i determinació tarden pocs segons a ficar-se a l’espectador a la butxaca.

Un dels mèrits és que es pren seriosament el paper dels insectes. Hi ha moments d’humor, d’altres més tristos, però els insectes no deixen de ser insectes i fan coses que fan els insectes. En cap cas els veurem fer coses d’humans tal i com passa a totes les pel·lícules d’animació que ens arriben amb protagonistes animals.

Capítol a part mereix la música i els efectes de so de la pel·lícula. Molt i molt ben aconseguits i ajuden a fer creïbles els personatges. Igualment la banda sonora que ens sap transmetre el que toca en una pel·lícula, no ho oblidem, sense diàlegs pel que utilitza altres recursos per expressar i transmetre el que vol. I ho aconsegueix amb molt èxit.

La història no és gran cosa, però la manera d’explicar-la és molt imaginativa i els 90 minuts que dura la pel·lícula passen en un sospir en que no pares de patir pel destí de marieta i les formigues.

Minúsculos és una aposta molt recomanable si voleu triomfar entre la mainada i al mateix temps passar-s’ho un també molt bé, durant aquests 4 dies que venen de Festa del cinema. Els cinema d’animació europeu és molt més senzill que l’americà, però a vegades la senzillesa condueix a un millor resultat. Minúsculos és un clar exemple.

 

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

Insidious: The Red Door

Cinquena entrega de la saga Insidious. Tot i que no han dit que sigui la darrera, tanca una vegada més la història de la família

El exorcista: Creyente

Sisena entrega de la saga El exorcista, que continua el clàssic de William Friedkin del 1973. El cas és cap de les seqüeles i preqüeles

Cobweb

Samuel Bodin fa el salt de França a Hollywood a Cobweb, una pel·lícula de terror de baix pressupost, que li pesen els tòpics del gènere,

No One Will Save You

El terror té molts subgèneres. Quan en barreges varis sempre és arriscat i puges l’aposta. No One Will Save You ho porta perfectament bé, mesclant

The Nun 2 (La monja 2)

L’extensió de l’univers The Conjuring (Expedient Warren), més enllà de la franquícia principal, no ha donat massa bon resultat creatiu. Un altre tema és la