La última lección és una pel·lícula francesa força pertorbadora i interessant que vàrem poder veure a Sitges, però que li falta fons per ser una pel·lícula plenament satisfactòria.
El protagonista és un jove professor que s’ha de fer càrrec d’una classe pilot integrada per alumnes d’altes capacitats, que ha de substituir a un professor que va intentar suïcidar-se durant una classe.
La última lección juga amb elements de tensió de gènere en els moments en què el professor ha de fer front a l’arrogància i prepotència dels seus alumnes, que es creuen superiors a la resta per les seves altes capacitats, però totalment mancats d’aptituds i habilitats socials.
El caràcter obsessiu del mestre farà que s’involucri en situacions pertorbadores relacionades amb els seus alumnes.
La pel·lícula en alguns moments no deixa de tenir un caire que frega el surrealisme, sobretot en el seu desconcertant final.
El millor de la pel·lícula és que et manté interessat perquè el realitzador, Sébastien Marnier, és capaç de mantenir la tensió tot el metratge, però això no obsta perquè sigui una pel·lícula amb un ritme molt irregular.
