La última bandera

Richard Linklater dirigeix aquesta adaptació de la novel·la de Darryl Ponicsan del mateix títol, que és una segona part d’una altra novel·la seva que va ser portada al cinema l’any 1973, parlo d’El último deber que va protagonitzar Jack Nicholson, Otis Young i Randy Quaid. Al contrari que el llibre, la pel·lícula no és una seqüela d’aquella. Els protagonistes són Steve Carrell, Bryan Cranston i Laurence Fishburne

Larry i Sal són dos veterans de la guerra del Vietnam que es retroben amb el seu antic company Richard, que ara exerceix de pastor en una església. Al cap de poc, Larry els explica que el seu fill va morir a Iraq i els demana que l’acompanyin en el trajecte per enterrar-lo. Durant el viatge debatran sobre Déu, el seu servei a Vietnam i posaran al descobert els secrets que turmentaven a cadascun d’ells.

Aquesta bé podria haver estat una de les pel·lícules nominades aquest any a l’Oscar, no perquè sigui del millor de l’any, sinó pel tipus de pel·lícula que és. Però el seu missatge antibel·licista i la imatge que dóna de l’exèrcit està clar que no interessa que es visualitzi a alguns sectors. La pel·lícula incideix en les guerres inútils com va ser la del Vietnam i la de l’Iraq i en el fet que només deixen traumes personals i famílies trencades per sempre. Un dels missatges que també donava Los archivos del Pentágono. Tocar la fibra d’un dels valors de la nació americana ja sabem que no és ben vist.

Tot i el drama d’un dels protagonistes, no falten alguns elements de comèdia en aquesta història de tres vells amics que hauran de curar les seves ferides. Ferides que ha quedat obertes i que l’espectador no acaba de tenir clares, perquè mai parlen del passat obertament, però que tampoc fa falta.

La clau de La última bandera són els diàlegs, la interpretació dels seus tres protagonistes i la seva bona química. Malgrat que els tres estan magnífics, em quedo amb Bryan Cranston que sap treure el màxim rendiment amb el qual és probablement el millor personatge de la pel·lícula.

Richard Linklater parla una vegada més de les relacions humanes i el pas del temps. Aquest ja va ser un tema tractar a la trilogia Antes del amanecer amb una parella enamorada, i a Boyhood amb un infant que creix i es fa adult. En aquesta ocasió són aquests veterans de guerra que han trencat llaços durant molts anys i que per una desgràcia acaben reunint-se altre cop. El retrobament els servirà per veure com han canviat amb els anys, reflexionar sobre el camí que els ha portat la vida, posar a prova la seva amistat i analitzar situacions del passat vistes amb la perspectiva que només pot oferir el temps.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

Pinotxo de Guillermo del Toro

Guillermo del Toro no és un acabat d’arribar en l’animació. Ell ha estat un dels creadors de sèries com Trollhunters, Tales of Arcadia i ha

The Menu

Mark Mylod dirigeix aquesta comèdia negra satírica sobre l’alta cuina que més que pel director, crida l’atenció pels productors, l’humorista Will Ferrel i el director

Violent Night

Després de l’esbojarrada i divertidíssima El viatge (The Trip), el noruec Tommy Wirkola va rebre el guió de Violent Night de la productora 87North i

Christmas Bloody Christmas

Aprofito que s’han acabat les festes per escriure sobre Christmas Bloody Christmas, que vam poder veure al darrer Festival de Sitges i que acaba d’estrenar-se