La noche devora el mundo

Pel·lícula francesa de baix pressupost de zombis, amb poc més d’un actor protagonista i un sol escenari, la qual vam poder veure a Sitges, i que treu un molt bon rendiment als seus escassos recursos.

El protagonista és un jove atrapat sol en un bloc de pisos de París, mentre el món ha patit una apocalipsi zombi. El seu objectiu, sobreviure.

Sense inventar res, la pel·lícula aporta un nou punt de vista que la diferencia de l’empatx i poca originalitat que pateix el gènere d’uns anys ençà, especialment a occident. Les millors pel·lícules de zombis dels darrers anys ens han arribat des del Japó, Corea del Sud i unes quantes produccions independents del cinema nord-americà. Sobre el cinema comercial de zombis ja no parlo, i menys de la sèrie The Walking Dead que s’ha convertit en un zombi per ella mateixa.

La noche devorada el mundo, ens arriba de França i ens proposa un retorn al classicisme del gènere, passat pel filtre del cinema europeu. Com a mínim, és una mirada intimista, nova i diferent, que va a les arrels de les primeres pel·lícules de Romero, no tant en el zombi, com en el protagonista humà.

A La noche devora el mundo els zombis són l’excusa per parlar sobre el fet d’afrontar la solitud i l’aïllament. El realitzador, Dominique Rocher, ens ho explica amb una pàtina de realisme. Aquesta no és una pel·lícula de terror, o potser sí, si tenim en compte que l’únic terror del qual ens parla és del fet trobar-se sol en el món. El context, el d’un París que ha viscut una apocalipsi zombi, és l’element fantàstic que en realitat esdevé només l’embolcall de la història que pretén explicar-nos.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Five Nights at Freddy’s

Adaptació en imatge real de la famosa franquícia de videojocs creada per Scott Cawthon. El projecte portava en desenvolupament des del 2015. Finalment, arriba a

Killers of the Flower Moon

La darrera pel·lícula de Martin Scorsese és una adaptació del llibre de David Grann de 2017, en què narrava els fets reals que es van

La mesita del comedor

Pel·lícula que se n’ha parlat molt en els festivals de terror en què ha passat. Tot i que no és estrictament una pel·lícula de terror,

The Killer

David Fincher torna al terreny que millor es desenvolupa amb The Killer. Retratar històries d’assassins sempre li ha anat molt bé. Només cal donar un

The Marvels

The Marvels es convertirà en la pel·lícula amb menys recaptació de la llarga saga de pel·lícules que han construït. Els mals resultats en taquilla no