La noche devora el mundo

Pel·lícula francesa de baix pressupost de zombis, amb poc més d’un actor protagonista i un sol escenari, la qual vam poder veure a Sitges, i que treu un molt bon rendiment als seus escassos recursos.

El protagonista és un jove atrapat sol en un bloc de pisos de París, mentre el món ha patit una apocalipsi zombi. El seu objectiu, sobreviure.

Sense inventar res, la pel·lícula aporta un nou punt de vista que la diferencia de l’empatx i poca originalitat que pateix el gènere d’uns anys ençà, especialment a occident. Les millors pel·lícules de zombis dels darrers anys ens han arribat des del Japó, Corea del Sud i unes quantes produccions independents del cinema nord-americà. Sobre el cinema comercial de zombis ja no parlo, i menys de la sèrie The Walking Dead que s’ha convertit en un zombi per ella mateixa.

La noche devorada el mundo, ens arriba de França i ens proposa un retorn al classicisme del gènere, passat pel filtre del cinema europeu. Com a mínim, és una mirada intimista, nova i diferent, que va a les arrels de les primeres pel·lícules de Romero, no tant en el zombi, com en el protagonista humà.

A La noche devora el mundo els zombis són l’excusa per parlar sobre el fet d’afrontar la solitud i l’aïllament. El realitzador, Dominique Rocher, ens ho explica amb una pàtina de realisme. Aquesta no és una pel·lícula de terror, o potser sí, si tenim en compte que l’únic terror del qual ens parla és del fet trobar-se sol en el món. El context, el d’un París que ha viscut una apocalipsi zombi, és l’element fantàstic que en realitat esdevé només l’embolcall de la història que pretén explicar-nos.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Final Destination: Bloodlines

Warner ressuscita una de les franquícies de terror heretades de New Line Cinema. Cinc entregues d’aquesta saga es van estrenar entre el 2000 i el

Thunderbolts*

Pel·lícula que posa punt i final a una turbulenta fase 5 plena de baixos i pocs alts, que ha viscut Marvel Studios des del començament

Don’t Move

Pel·lícula de terror de baix pressupost dirigida per Brian Netto i Adam Schindler, una parella de realitzadors descoberta per Sam Raimi, que ja havia dirigit

The Dead Don’t Hurt

Segona pel·lícula com a director de Viggo Mortensen després de Falling, en què també el veiem davant de la càmera. En aquesta ocasió es tracta

The Monkey

Osgood Perkins, recentment arribat d’un dels èxits del cinema de terror de la passada temporada amb Longlegs, sorprèn amb The Monkey, adaptació d’un relat curt