La entrega

Hi ha pel·lícules que les construeixen els seus actors i que d’ells en depèn la seva qualitat final. La entrega és una d’aquestes. Tom Hardy i el malauradament desaparegut James Gandolfini són la base en la que s’aguanta aquesta pel·lícula, que la fa gran els seus dos actors principals. La mort de Gandolfini ja va ser prou desgraciada quan just ara començava una nova etapa en la seva vida professional. Lluny de Los Soprano, l’havíem vist recentment a Mátalos suevemente, La noche más oscura, i en una nova faceta d’actor de pel·lícula romàntica a Sobran las palabras. La entrega és la última pel·lícula que s’estrenarà de l’actor. Una autèntica pena que se suma a la desgraciada pèrdua de Phillip Seymour Hoffman. I és que ambdós eren uns actors d’un nivell excel·lent. Són d’aquells tipus d’actors que la pel·lícula es construeix amb ells com a base, i que, sense ells la pel·lícula perd sentit. Gandolfini actua més com a secundari, ja que el paper principal li toca a Tom Hardy, que demostra pel·lícula rere pel·lícula que s’està convertint en l’actor del moment.

Darrerament ens està regalant unes interpretacions com les de Lawless o Locke, que algun dia seran reconegudes amb justícia. Igualment ens resulta impossible pensar que algun altre actor pogués ser més indicat per interpretar el paper de Gandolfini a La Entrega.

La pel·lícula ens explica la història de dos cosins que regenten un bar. Però no és un bar qualsevol ja que la màfia txetxena l’escull com a centre d’entrega per recaptar la quota que els comerciants dels barri han d’entregar-los. Quan el bar és atracat, la màfia els pressionarà perquè trobin als culpables. Pel que fa al cosí petit, veus que alguna cosa s’amaga darrera aquella cara i comportament de bon noi. El rescat d’un gos maltractat el portarà a conèixer a una noia. Tant el gos com la noia el portaran en un embolic i acabarà revelant la seva veritable naturalesa.

Interpretacions brillants i un guió i excel·lent per una pel·lícula petita, però molt eficaç. L’únic problema que té és que pot passar immerescudament desapercebuda.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The Dead Don’t Hurt

Segona pel·lícula com a director de Viggo Mortensen després de Falling, en què també el veiem davant de la càmera. En aquesta ocasió es tracta

The Monkey

Osgood Perkins, recentment arribat d’un dels èxits del cinema de terror de la passada temporada amb Longlegs, sorprèn amb The Monkey, adaptació d’un relat curt

Nosferatu

Quarta pel·lícula de Robert Eggers, un dels millors directors de la nova fornada. Després de debutar el 2015 amb The Witch, va passar-se de frenada

Mickey 17

Següent pel·lícula de Bong Joon-ho després del gran èxit de 2019, Paràsits, amb la qual va guanyar l’Òscar. Mickey 17 adapta el llibre Mickey 7

Companion

Companion és dirigida per Drew Hancock, productor de Barbarian, que també ha escrit aquesta pel·lícula, una obra que barreja diferents gèneres i ofereix diversos girs