Kin

Adaptació en llarg del curt Bag Man dirigit pels germans Jonathan i Josh Baker, que ells mateixos han convertit en un llarg.

Eli és una adolescent que viu amb el seu pare i el seu germà gran. La relació familiar és tensa i es complica quan un traficant que havia protegit al germà quan va estar a presó, li demana cobrar el favor. Per altra banda, Eli és perseguit per dos soldats, aparentment provinents del futur, que volen recuperar una arma làser que aquest va trobar per casualitat i que sembla ser l’única cosa que els pot salvar dels traficants.

La protagonitzen el debutant Myles Truitt, Jack Reynor, Dennis Quaid i James Franco en el paper del dolent, en una interpretació tan histriònica que quan va presentar la cerimònia dels Òscars.

Kin és una pel·lícula que no acaba de definir-se i deixa molta informació sense explicar, deixant a l’espectador que ompli els múltiples buits del guió. Al principi no tens clar si succeeix en el present o en el futur. Tampoc tens clar si és en el món tal com el coneixem o ha succeït alguna mena d’apocalipsi. La ciutat on transcorre l’acció inicialment és Detroit, en un moment que ens recorda al Detroit que ens presentava Robocop.

Visualment, apunta maneres, però tampoc aconsegueix crear res que valgui la pena recordar. Al final et quedes amb una fotografia molt grisa que es barreja amb una estètica deutora dels 80, però que no és capaç de reproduir la sensació de ser una cinta vuitantera, tal com pretén de manera fallida.

Kin no amaga la seva naturalesa de pel·lícula de ciència-ficció independent de baix pressupost. Desgraciadament la part de ciència-ficció es queda amb molt poca i és la més fluixa perquè no hi aprofundeix i es limita a deixar elements sense entrar-hi ni donar-ne cap explicació.

El guió està ple de preguntes sense resposta, fins al punt que sembla una pel·lícula que no està acabada, tot i que no podem negar que és entretinguda. Tampoc aconsegueix transmetre cap tipus d’emoció per part dels personatges.

Kin és una pel·lícula que es queda a mig camí de tot arreu en què el millor és el seu pòster.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Sinners

Ryan Coogler ha basat gairebé tota la seva filmografia en franquícies i projectes no originals. Tant si es basa en còmics, com en altres pel·lícules

Nickel Boys

Segurament no estaríem parlant avui d’aquesta pel·lícula si no hagués estat una de les nominades a l’Oscar a la millor pel·lícula, ja que ni tan

Rebel Ridge

Jeremy Saulnier, que ens va portar la magnífica Green Room, deixa enrere els neonazis per endinsar-se en la corrupció a tots nivells que es produeix

Final Destination: Bloodlines

Warner ressuscita una de les franquícies de terror heretades de New Line Cinema. Cinc entregues d’aquesta saga es van estrenar entre el 2000 i el

Thunderbolts*

Pel·lícula que posa punt i final a una turbulenta fase 5 plena de baixos i pocs alts, que ha viscut Marvel Studios des del començament