Jason Bourne

Matt Damon torna a interpretar a Jason Bourne per quarta vegada en la cinquena entrega de la saga. Repeteix també Paul Greengrass que, juntament amb Damon, va desentendre’s d’El legado de Bourne, protagonitzada per Jeremy Renner. La quarta no era res més que un refregit dels greatest hits de les tres pel·lícules anteriors, però malgrat això, ha acabat essent superior a aquesta nova pel·lícula oficial de la saga. Damon sempre ha vinculat la seva continuïtat a la saga amb la de Greengrass, i en la voluntat del director a fer-la sempre que existís alguna cosa nova i interessant a explicar. Després de veure-la queda clar que no s’ha complert cap de les dues coses. Una pena.

Abans d’anar per matèria explicar que l’acció arranca uns quants anys després d’El ultimátum de Bourne. Jason Bourne va desaparèixer del mapa i molts creuen que està mort. En realitat està viu i es guanya la vida en lluites clandestines. Mentre, el nou cap d’operacions de la CIA interpretat per Tommy Lee Jones, ha de fer front a una nova crisi després que Nicky Parsons (Julia Stiles) accedeixi a la base de dades de l’organització a la recerca de proves ocultes sobre el passat de Bourne.

Jason Bourne es basa en un guió original i no en cap novel·la del personatge. Desgraciadament es nota, ja que la pel·lícula no sap on va sense el rumb marcat per les novel·les de Robert Ludlum. Escarbotar en el passat de Bourne per explicar-nos una cosa que no sabíem fa que la pel·lícula no avanci cap a una cosa nova i continuï donant voltes sobre el mateix. Tenia sentit abans, però no ara. El pitjor de tot és que Bourne no ha evolucionat en tots aquests anys, continua en el mateix lloc en què el varem deixar i la pel·lícula ens dibuixa un perfil que no coneixem ja que a Jason Bourne li falta la humanitat que tenia a les tres primeres pel·lícules. Ens és igual què li passi si el director no aconsegueix que el personatge ens importi. Tant costava haver-lo fet créixer, donar-li una família, fer-lo un personatge humà com a la primera i construir una trama nova que fes avançar a Bourne i la seva història? Res d’això ho veurem aquí.

Els nous personatges principals tampoc ajuden. Alicia Vikander no aconsegueix fer-nos creure que és una agent implacable que el guió ens presenta i Vincent Cassel és un dolent de traca sense cap fons.

Greengrass continua marejant la càmera amb un muntatge més caòtic que mai, amb plànols molt curts i la càmera a ple moviment que l’únic que provoca és una acusada sensació de mareig i un no saber exactament què passa en cada escena.

Tants anys esperant que tornés Greengrass i el millor que podria haver fet és un pas al costat i que un director amb una nova visió hagués pres el relleu, o simplement deixar-ho estar i continuar la saga amb Jeremy Renner, que malgrat no explicar-nos res de nou, almenys era un personatge més humà i interessant que el Bourne que veiem aquí.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

Pinotxo de Guillermo del Toro

Guillermo del Toro no és un acabat d’arribar en l’animació. Ell ha estat un dels creadors de sèries com Trollhunters, Tales of Arcadia i ha

The Menu

Mark Mylod dirigeix aquesta comèdia negra satírica sobre l’alta cuina que més que pel director, crida l’atenció pels productors, l’humorista Will Ferrel i el director

Violent Night

Després de l’esbojarrada i divertidíssima El viatge (The Trip), el noruec Tommy Wirkola va rebre el guió de Violent Night de la productora 87North i

Christmas Bloody Christmas

Aprofito que s’han acabat les festes per escriure sobre Christmas Bloody Christmas, que vam poder veure al darrer Festival de Sitges i que acaba d’estrenar-se