How to Have Sex

Molly Manning Walker és una directora de fotografia que debuta en la direcció amb How to Have Sex, un drama britànic adolescent, que es va endur un grapat de nominacions en el BAFTA i els premis de cinema europeu.

Ens narra la història de tres adolescents britàniques, encara menors d’edat, que després d’haver acabat el batxillerat, se’n van de vacances a Malia, un destí turístic de borratxera de l’illa grega de Creta, on volen és passar-s’ho bé i mantenir relacions sexuals, una d’elles per primera vegada. A partir d’aquí el que ens mostra la pel·lícula és la situació des d’un punt de vista molt realista, quasi documental. Al final, la diversió no pot complir les expectatives quan alguns dels personatges perden el control i la memòria a conseqüència de l’alcohol. La pel·lícula posa el focus en el punt vista de vista d’una persona serena que observa un munt d’adolescents altament borratxos, els carrers que durant la nit semblen el millor, però que quan es fa de dia són bruts i patètics.

Malgrat que l’acció passi a Malia, perfectament podria ser qualsevol dels destins de turisme de borratxera de la costa catalana que coneixem de molt a prop. Però més enllà d’això, la pel·lícula posa el focus en un tema cabdal com és el consentiment. De fet, la pel·lícula ho explica molt bé i per qualsevol adolescent que tingui dubtes o cregui que no en tingui, hauria de veure aquesta pel·lícula perquè ho explica en primera persona. Coneixem el comportament de l’abusador i el punt de vista de la persona abusada, sobretot en aquest tipus de festes tremendament alcoholitzades. De fet, els joves protagonistes sembla que no entenen del tot el que és el consentiment, malgrat que sí que saben que existeix.

Entre el repartiment destaca la protagonista, Mia McKenna-Bruce, que es va endur el BAFTA a la millor promesa per aquesta interpretació. Ella és el rostre que anirem seguint gairebé tota la pel·lícula. Té uns pares que es preocupen per ella i durant uns dies pretén oblidar-se dels problemes escolars, per llançar-se a la festa amb les seves amigues, malgrat ser la més tímida d’elles. Ella mateixa es posa una pressió per mantenir relacions, que les amigues no tenen. Malgrat que veiem que quan s’ho passa millor és en els moments d’explorar l’amistat amb el personatge de Badger.

La posada en escena estètica de Molly Manning Walker recorda a la de Charlotte Wells a Aftersun. Però no només en l’estètica, també en el to, malgrat que les dues pel·lícules passin en vacances i les persones que les protagonitzen són diferents, hi ha punts en comú de les coses que no expressen en paraules els seus protagonistes, però que els espectadors veiem coses que ens fan saltar algunes alarmes.

How to Have Sex és una d’aquelles pel·lícules del pas a la vida adulta, però que renuncia als tòpics del gènere, sobretot als de la comèdia d’adolescents americana. El to, la fotografia i la manera de col·locar la càmera està més propera al documental que a la ficció. Tampoc s’oblida d’explorar l’endemà de la festa en què la felicitat és una cosa només temporal que s’esvaeix per mostrar una realitat menys feliç.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Nosferatu

Quarta pel·lícula de Robert Eggers, un dels millors directors de la nova fornada. Després de debutar el 2015 amb The Witch, va passar-se de frenada

Mickey 17

Següent pel·lícula de Bong Joon-ho després del gran èxit de 2019, Paràsits, amb la qual va guanyar l’Òscar. Mickey 17 adapta el llibre Mickey 7

Companion

Companion és dirigida per Drew Hancock, productor de Barbarian, que també ha escrit aquesta pel·lícula, una obra que barreja diferents gèneres i ofereix diversos girs

Transformers One

En esgotar-se la fórmula de les pel·lícules d’acció real de Transformers després de cinc entregues dirigides per Michael Bay, un spin-off de Bumblebee que aportava

Venom: The Last Dance

El Sonyverse de Spider-Man ha mort, i no pas perquè aquesta tercera entrega de Venom hagi fracassat, tot i que cadascuna d’aquesta trilogia ha recaptat