Ha nacido una estrella

Quarta versió del clàssic del 1937 de William A. Wellman, que va protagonitzar Janet Gaynor i que donaria peu a dos remakes, un l’any 1954 dirigit per George Cukor i protagonitzat per Judy Garland i un altre l’any 1976 amb Barbra Streisand i Kris Kristofferson. Aquesta és una nova versió d’aquest clàssic que protagonitza i dirigeix Bradley Cooper i compta amb Lady Gaga com a gran protagonista.

Com a remake és excel·lent, manté el fil principal de la història i l’actualitza per un públic contemporani. En aquesta ocasió, la protagonista és una jove aspirant a cantant que somia en triomfar en el món de l’espectacle. Un músic veterà l’ajudarà a impulsar la seva carrera. Entre ells sorgirà una relació amorosa que no podrà esquivar el caràcter autodestructiu del músic.

Tot i partir d’una història sobradament coneguda, la pel·lícula és capaç d’esquivar amb eficàcia el prejudici del remake al cap de pocs minuts. Ja veiem que la posada en escena de Cooper és crua. En el seu inici ja sorprèn. La direcció de Cooper no és la pròpia d’un cineasta novell, sinó que va molt més enllà, pel to, la fotografia i la disposició dels plànols.

Però qui realment fa gran la pel·lícula és Lady Gaga. Aquells que ja l’hem vist a American Horror Story no ens han sorprès els seus elevats dots com a actriu. És més, sabíem que estaria bé, però ha superat totes les expectatives. Lady Gaga es mostra natural i sofisticada quan toca. La segona cosa la pots dissimular, la primera no; i ho assoleix amb frescor i èxit. Gaga és igual de creïble com a persona normal de carrer i com a gran estrella. Això era molt complicat d’aconseguir. L’èxit de la pel·lícula dependria bàsicament d’això. No és cosa fàcil ni està a l’abast de tothom, però Gaga ho aconsegueix i supera amb escreix.

Ha nacido una estrella agafa l’esquelet del relat de tota la vida i el vesteix de moments i personatges tridimensionals. A més, és de llarg la millor de les quatre versions.

Tot i que no es pot considerar un musical tal com el tenim entès, la música és un element crucial en el relat, al mateix temps que narratiu. La pel·lícula suposa el naixement de dues estrelles que ja ho eren, però en noves facetes, la cinematogràfica per a Gaga i la de director per a Cooper. Ens apuntem a la següent d’ambdós.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

The Menu

Mark Mylod dirigeix aquesta comèdia negra satírica sobre l’alta cuina que més que pel director, crida l’atenció pels productors, l’humorista Will Ferrel i el director

Violent Night

Després de l’esbojarrada i divertidíssima El viatge (The Trip), el noruec Tommy Wirkola va rebre el guió de Violent Night de la productora 87North i

Christmas Bloody Christmas

Aprofito que s’han acabat les festes per escriure sobre Christmas Bloody Christmas, que vam poder veure al darrer Festival de Sitges i que acaba d’estrenar-se

Mr. Harrigan’s Phone

Mr. Harrigan’s Phone es basa en el primer relat que Stephen King va publicar en la novel·la La sangre manda de 2020. Ens narra la

Crimes of the future

Nova pel·lícula del director de cinema fantàstic canadenc, David Cronenberg. Cronenberg torna a una de les seves obsessions principals, la carn i la tecnologia. El