Freaky (Este cuerpo me sienta de muerte)

No amagaré la meva debilitat per Christopher Landon i la seva saga de pel·lícules que ha desenvolupat per Blumhouse, Feliz día de tu muerte. El seu pare era el famós Michael Landon, protagonista de Bonanza i també protagonista i creador de sèries com La casa de la pradera i la vuitantera Autopista hacia el cielo. El cas és que el seu fill, Christopher, s’ha fet un nom com a director de terror, des de les primerenques Paranormal Activity: Los señalados o Zombie Camp, però sobretot amb les dues parts de Feliz día de tu muerte. A Blumhouse, que són molt llestos, se l’han quedat i a part de continuar aquesta saga, acaba d’estrenar Freaky.

És cert que Freaky segueix la petjada deixada per Feliz día de tu muerte d’homenatjar o fer versions de pel·lícules dels vuitanta i noranta, però portades al gènere del terror i l’slasher. Si la primera part de Feliz día de tu muerte era Atrapat en el temps i la segona Regreso al futuro, Freaky és Viceversa, aquella pel·lícula en què Fred Savage i Judge Reinhold intercanviaven el seu cos, l’adult en el cos de nen i el del nen el cos d’un adult. Landon reescriu aquesta premissa i posa a una tímida estudiant d’institut en el cos d’un Michael Myers o Jason qualsevol i el de l’assassí en el cos de la noia. A partir d’aquí gore com dels vuitanta, salvatjades diverses i molt d’humor.

Una de les millors coses que té la pel·lícula és el protagonista, un sublim Vince Vaughn. Primer en el paper de l’assassí i després en el de la noia. Vince Vaughn interpretant a una tímida estudiant d’institut és una de les millors coses que veureu aquest any. L’escena del cotxe en què Vaughn i el noi de l’equip de futbol que li agrada sincerant-se en el cotxe és divertidíssima. Per altra banda, Kathryn Newton fa el mateix viatge que Vaughn, però al revés.

Freaky és molt i molt entretinguda i divertida. Plena d’enginy i amb uns personatges secundaris també meravellosos. L’amic gai de la protagonista és absolutament fantàstic. Li han escrit alguns dels millors moments còmics. Al mateix temps fa servir aquests personatges per donar missatges oportuns sobre sexualitat i gènere.

Freaky és de les pel·lícules que barregen horror i humor que millor se’n surten. Landon supera la prova amb nota i fa igual de bé tot el que ja era bo de Feliz día de tu muerte. Els assassinats també han estat treballats per tal que resultin enginyosos, a part de summament gores. Aquí m’ha recordat a la saga Destino final.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email

Últimes ressenyes

Chaos Walking

Ni fet expressament. Chaos Walking és una pel·lícula que porta la crítica de la mateixa escrita en el títol. I és que la cinta dirigida

I Care a Lot

Pel·lícula força inclassificable que no està a l’altura d’un molt bon repartiment format per Rosamund Pike, Peter Dinklage i Dianne Wiest. De res serveix tenir

Viuda Negra (Black Widow)

Després d’una sequera d’un parell de pel·lícules de Marvel Studios per culpa de la pandèmia, arriba Viuda Negra. El començament de la fase 4 no

Oxygen

Sempre he sigut molt fan d’Alejandre Aja d’ençà que el vaig descobrir en un Festival de Sitges. Va ser el 2003 amb Alta tensión. Des

Peter Rabbit 2: L’escapada

Simpàtica seqüela de la pel·lícula del 2018 en què repeteixen Domhall Gleeson i Rose Byrne com a protagonistes principals i Will Gluck en la direcció.