Freaky (Este cuerpo me sienta de muerte)

No amagaré la meva debilitat per Christopher Landon i la seva saga de pel·lícules que ha desenvolupat per Blumhouse, Feliz día de tu muerte. El seu pare era el famós Michael Landon, protagonista de Bonanza i també protagonista i creador de sèries com La casa de la pradera i la vuitantera Autopista hacia el cielo. El cas és que el seu fill, Christopher, s’ha fet un nom com a director de terror, des de les primerenques Paranormal Activity: Los señalados o Zombie Camp, però sobretot amb les dues parts de Feliz día de tu muerte. A Blumhouse, que són molt llestos, se l’han quedat i a part de continuar aquesta saga, acaba d’estrenar Freaky.

És cert que Freaky segueix la petjada deixada per Feliz día de tu muerte d’homenatjar o fer versions de pel·lícules dels vuitanta i noranta, però portades al gènere del terror i l’slasher. Si la primera part de Feliz día de tu muerte era Atrapat en el temps i la segona Regreso al futuro, Freaky és Viceversa, aquella pel·lícula en què Fred Savage i Judge Reinhold intercanviaven el seu cos, l’adult en el cos de nen i el del nen el cos d’un adult. Landon reescriu aquesta premissa i posa a una tímida estudiant d’institut en el cos d’un Michael Myers o Jason qualsevol i el de l’assassí en el cos de la noia. A partir d’aquí gore com dels vuitanta, salvatjades diverses i molt d’humor.

Una de les millors coses que té la pel·lícula és el protagonista, un sublim Vince Vaughn. Primer en el paper de l’assassí i després en el de la noia. Vince Vaughn interpretant a una tímida estudiant d’institut és una de les millors coses que veureu aquest any. L’escena del cotxe en què Vaughn i el noi de l’equip de futbol que li agrada sincerant-se en el cotxe és divertidíssima. Per altra banda, Kathryn Newton fa el mateix viatge que Vaughn, però al revés.

Freaky és molt i molt entretinguda i divertida. Plena d’enginy i amb uns personatges secundaris també meravellosos. L’amic gai de la protagonista és absolutament fantàstic. Li han escrit alguns dels millors moments còmics. Al mateix temps fa servir aquests personatges per donar missatges oportuns sobre sexualitat i gènere.

Freaky és de les pel·lícules que barregen horror i humor que millor se’n surten. Landon supera la prova amb nota i fa igual de bé tot el que ja era bo de Feliz día de tu muerte. Els assassinats també han estat treballats per tal que resultin enginyosos, a part de summament gores. Aquí m’ha recordat a la saga Destino final.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Five Nights at Freddy’s

Adaptació en imatge real de la famosa franquícia de videojocs creada per Scott Cawthon. El projecte portava en desenvolupament des del 2015. Finalment, arriba a

Killers of the Flower Moon

La darrera pel·lícula de Martin Scorsese és una adaptació del llibre de David Grann de 2017, en què narrava els fets reals que es van

La mesita del comedor

Pel·lícula que se n’ha parlat molt en els festivals de terror en què ha passat. Tot i que no és estrictament una pel·lícula de terror,

The Killer

David Fincher torna al terreny que millor es desenvolupa amb The Killer. Retratar històries d’assassins sempre li ha anat molt bé. Només cal donar un

The Marvels

The Marvels es convertirà en la pel·lícula amb menys recaptació de la llarga saga de pel·lícules que han construït. Els mals resultats en taquilla no