Adaptació de la primera de la saga de novel·les juvenils, el que ara coneixem com a young adult, escrites per Nancy Springer. Springer pren el personatge de Sherlock Holmes creat per Sir Arthur Conan Doyle i s’imagina que va tenir una germana adolescent, Enola, la qual és la protagonista de les seves novel·les. Ara ens arriba la seva adaptació cinematogràfica que espera repetir l’èxit d’altres sagues de novel·les orientades a públics similars. Enola Holmes és una d’aquelles pel·lícules que havia d’estrenar-se en cinemes i ser distribuïda per Warner, però la pandèmia ha fet que al final acabi a Netflix. I certament es nota, ja que la història i acabats són de cinema i no del tipus de productes de baix pressupost que acostuma a estrenar la cadena de streaming.
El repartiment està format per Millie Bobby Brown (la Eleven de Stranger Things) com a Enola, Henry Cavill com a Sherlock i Helena Bonham Carter com la mare dels Holmes.
La pel·lícula posa en relleu l’element feminista de la història, es nota que darrera la càmera trobem a Harry Bradbeer, director de capítols de Killing Eve i Fleabag. Enola és una heroïna de cap a peus, autònoma, autosuficient i molt intel·ligent, tal i com demostren els fets de la pel·lícula i manifesten els personatges més progressistes, en contra dels que creuen que Enola ha d’assumir el rol típic d’una dama anglesa de finals del segle XIX. Per això, quan ella decideix passar desapercebuda a Londres i que ningú la trobi, decideix vestir-se com una dama, enlloc de ser ella mateixa. Millie Bobby Brown ho fa molt bé. Tant elèctrica i encisadora com el primer dia. L’actriu juga amb el doble paper protagonista i de personatge que trenca la quarta paret i parla directament amb l’espectador. La força de l’actriu i el personatge fan que Enola sigui molt interessant i que no et puguis desenganxar de la història.
L’altre tema important de la pel·lícula és la relació familiar, amb la seva mare i germans. Enola ha estat educada per la seva mare que li ha ensenyat i educat en els seus valors. Quan la veu preparada, l’abandona perquè faci el seu propi camí, al mateix temps que ella assumeix el seu, que va aparcar durant el temps que ha estat fent de mare. La primera missió d’Enola serà precisament la de trobar a la seva mare. Les habilitats que li va transmetre la mare, serà les que farà servir ella com a detectiu. Per altra banda, la relació amb els seus germans serà més complicada. Uns germans que no veu des de que era una nena petita. De Sherlock només coneix el que ha llegit en els diaris. Per altra banda, Sherlock s’anirà retrobant amb ella i coneixent-la a poc a poc. Més complicada serà la relació amb Mycroft, ja que pretén que adopti el rol que la societat ha destinat a les noies, és a dir, anar a una escola per saber com comportar-se correctament en societat i així trobar algú amb qui casar-se. Enola, com a noia apoderada, rebutja les dues coses. Per cert, el Holmes de Cavill és magnífic i demana una pel·lícula pròpia.
La tercera pota de la història és el cas del jove marquès desaparegut. Un jove adinerat de la seva edat que ha fugit de casa i que coneix en el tren. Ell mirarà de no estar sol i que un cop a Londres es puguin ajudar mútuament, però Enola és independent i no necessitarà ajuda de ningú. Però com més endavant descobrirà, el marquès de nom ridícul sí que necessitarà ajuda i qui millor per ajudar-lo. Però abans haurà de fer servir les seves dots de detectiu per trobar-lo. La relació que estableixen els dos personatges està molt bé. L’atracció entre ells és evident, a favor és que no existeix una dependència mútua i la pel·lícula no opta per una previsible relació romàntica. El cert és que la química entre ells és molt bona.
Enola Holmes és una bona pel·lícula d’aventures i de detectius, sobretot pel públic juvenil, però que en pot gaudir tothom. A mi personalment m’ha encantat. Barreja estil clàssic i modern, no paren de passar coses i mostra una sèrie de valors necessaris amb un contingut d’entreteniment de primera. Un èxit que supera a les dues entregues de Guy Ritchie protagonitzada pel germà mitjà.
