Jacques Audiard, realitzador francès de títols com Un profeta, De óxido y hueso i The Sisters Brothers torna amb Emila Pérez, el projecte més gran de la seva carrera que ha esdevingut una de les més pel·lícules més diferents de 2024.

Emilia Pérez ens parla de la història d’una advocada, Rita, infravalorada en la seva feina, que rep una oferta amb què solucionaria la seva vida i tindria el coixí econòmic per tirar endavant els seus projectes. L’oferta li arriba de Manitas, el temible cap d’un càrtel de la droga de Mèxic, que li explica que vol deixar enrere la seva vida, que se sent dona i que vol sotmetre’s a una operació de canvi de sexe. Rita serà l’encarregada de buscar-li la persona adequada per sotmetre’s a aquesta transició, desaparèixer del mapa i deixar a la seva família a Suïssa, perquè la vida de la seva dina i fills no perilli.

El concepte d’Emilia Pérez és boig i arriscat. Un drama musical sobre una persona transgènere que era el cap d’un càrtel de la droga responsable de múltiples assassinats. La pel·lícula està ambientada a Mèxic, però es va rodar a París i és, estranyament, una pel·lícula francesa.

El triangle en el qual es mou la pel·lícula és a través de les tres protagonistes femenines: Zoe Saldaña, Karla Sofia Gascón i Selena Gómez.

Zoe Saldaña està millor que mai diria que és el millor que li hem vist en la seva llarga i consolidada trajectòria. Els números musicals li donen una corda impressionant per mostrar les seves habilitats. El número d’obertura, “El Alegato”, “Todo y nada” o “La Vaginoplastia” és prou explícit perquè ens deixi veure que estem davant una interpretació que és el millor de la pel·lícula i que li va suposar l’Òscar.

Per altra banda, la polèmica Karla Sofia Gascón  assumeix el doble paper de Manitas i Emilia Pérez, la identitat que pren després de fer la transició. Sap fer por quan és Manitas, i transmetre dolçor, quan és Emilia Pérez, tot i els moments en què la personalitat de Manitas treure el nas en el cos d’Emilia. Emilia es construeix literalment una nova identitat que esdevé una figura redemptora que intentarà arreglar el mal que va fer en l’anterior vida. Els millors moments més emotius són els compartits amb els seus fills i la seva dona, que no tenen ni idea de qui era abans.

Essent una interpretació complicada i bona, a Selena Gómez se li nota massa que no sap parlar castellà i grinyola en un context en què se suposa que és nativa, tot i que no ho és, el director comet l’error de no deixar-ho clar en el guió, cosa que ha fet que s’hagi organitzat una campanya d’odi lamentable contra l’actriu. Més enllà de l’idioma, Gómez funciona en els moments dramàtics.

Emila Pérez és la història de tres dones, d’una Emilia que vol tornar a connectar amb la seva família, la seva dona que intenta girar full i refer la seva vida, novament escollint a la persona equivocada, i Rita que vol ajudar a netejar els diners tacats de sang.

La pel·lícula té la capacitat de canviar cada pocs minuts i explicar-te noves històries amb aquests personatges. Inclús històries de gèneres diferents en la mateixa pel·lícula. Històries unides per la música que ho enllaça tot, magrat que hi hagi trams llargs sense cançons.

El final sorprèn per un altre cop de volant i canvi de gènere en què busca el toc emocional.

Emilia Pérez manté sempre sobre la taula el tema si és possible deixar enrere la vida anterior, convertir-se en una altra persona sense que el que havies estat abans et persegueixi.