El sótano de Ma

L’actriu Octavia Spencer i el director Tate Taylor es tornen a unir després de Criadas i señoras en aquesta pel·lícula de terror de Blumhouse, que després de produir pel·lícules com Déjame salir, Us o Infiltrado en el KKKlan, incideix novament en fer una reflexió sobre el rol dels afroamericans en el cinema.

Octavia Spencer trenca amb la seva imatge simpàtica de pel·lícules com La forma del agua o Figuras ocultas, i es posa en la pell d’una dona extremadament pertorbada amb intencions macabres que s’aprofitarà d’un grup d’adolescents.

Sue Ann, és una dona solitària que ofereix a un grup d’adolescent el seu soterrani de casa seva perquè passin una estona i s’allunyin del descampat on acostumen a trobar-se per fumar i beure. Tan sols els posa unes condicions senzilles, un d’ells no ha de beure alcohol, de cap manera han de pujar les escales i s’ha de dirigir a ella com a Ma. El que comença com un joc juvenil, es convertirà en un malson terrorífic.

El sótano de Ma s’ha volgut diferenciar de la resta de pel·lícules de terror de la companyia dirigides al públic adolescent, i ens ofereix escenes macabres que no veiem en aquest tipus de produccions. Aquesta pel·lícula esdevé més adulta que la resta de produccions de Blumhouse.

Si haguéssim de buscar el gran referent a El sótano de Ma, sense cap mena de dubte seria Carrie. El mal rotllo de l’institut ens recorda molt al d’aquella pel·lícula, així com el físic de Diana Silvers, té una fragilitat que ens fa pensar en Sissy Spacek.

L’ambientació és també un dels seus punts més forts, ja que té lloc en un poble perdut dels Estats Units, en el qual la protagonista es veu obligada a viure, havent deixat la gran ciutat i torna al poble natal de la seva mare.

Els secrets defineixen la pel·lícula, així com la informació que t’amaga i et descobreix a poc a poc. Tant pel personatge de Ma i el trauma de la seva adolescència, així com pels lligams entre els protagonistes i els seus pares. Al final, quan totes les cartes estan sobre la taula, tot esclata i el desenllaç és divertidament macabre.

La pel·lícula també ofereix una necessària reflexió sobre les xarxes socials i com els adolescents hi pengin informació personal sense cap filtre. El personatge de Ma s’aprofitarà d’aquesta informació per treure benefici de les seves males intencions.

L’única pega que li posaria és que desaprofita la presència d’Allison Janney i en menor mesura la de Juliette Lewis.

El sótano de Ma no és una pel·lícula que pretengui ser creïble, sinó que l’únic que vol és que gaudeixis de la seva absurditat. Es tracta d’una sèrie B sense pretensions, divertida, concebuda per a maratons de terror i amb l’esperit de les sessions de matinada.Trobaràs una ressenya de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a Apple Podcasts, link a iVoox.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

Pinotxo de Guillermo del Toro

Guillermo del Toro no és un acabat d’arribar en l’animació. Ell ha estat un dels creadors de sèries com Trollhunters, Tales of Arcadia i ha

The Menu

Mark Mylod dirigeix aquesta comèdia negra satírica sobre l’alta cuina que més que pel director, crida l’atenció pels productors, l’humorista Will Ferrel i el director

Violent Night

Després de l’esbojarrada i divertidíssima El viatge (The Trip), el noruec Tommy Wirkola va rebre el guió de Violent Night de la productora 87North i

Christmas Bloody Christmas

Aprofito que s’han acabat les festes per escriure sobre Christmas Bloody Christmas, que vam poder veure al darrer Festival de Sitges i que acaba d’estrenar-se

Mr. Harrigan’s Phone

Mr. Harrigan’s Phone es basa en el primer relat que Stephen King va publicar en la novel·la La sangre manda de 2020. Ens narra la