El niño y la bestia

Farà tres anys Mamoru Hosoda estrenava Wolf children, un extraordinari anime que va ser el seu èxit més gran després d’haver estrenat al 2006, La niña que saltaba a través del tiempo i al 2009, Summer wars. El niño y la bestia suposa la confirmació de Mamoru Hosoda com a gran cineasta japonès, després de la jubilació de Miyazaki. La pel·lícula ha estat produïda per l’Studio Chizu, que no és Ghibli, però la relació entre els personatges i el món animal tenen molt de Miyazaki. A Wolf children, Hosoda, ja va demostrar del que era capaç, i en la seva darrera pel·lícula ens ha tornat a emocionar com feia temps que no passava, amb una meravellosa i tendra història d’amistat entre un nen orfe i una bèstia d’un altre món.

Kyuta és un nen solitari que deambula pels carrers de Shibuya, el popular barri de Tokio. Kumatetsu és una bèstia, un malhumorat i mandrós guerrer que prové del món mitològic de Jutengai, habitat per bèsties amb rostre animal. Kyuta decideix anar a viure amb Kumatetsu fora del món humà, per fer-se més fort. Kumatetsu l’educarà en les arts marcials. Al principi discutiran per tot, però mitjançant l’aprenentatge aniran formant un lligam molt estret. La seva relació mestre-alumne evoluciona cap a una semblant entre un pare i un fill, al mateix temps que l’alumne aprèn del mestre i el mestre de l’alumne. Kyuta creixerà en aquest món i aprendrà, lluny del decebedor món dels humans.
El niño y la bestia pertany al gènere de senpai-kÿhai, és a dir mestre-alumne. La relació entre els protagonistes va més enllà ja que Kyuta deixa enrere el seu pare i el cobreix aquesta mancança amb Kumatetsu. El cert és que ambdós es necessiten per continuar endavant amb les seves vides. La pel·lícula és un conte, narrat a l’estil japonès, ple d’acció, sobre el creixement espiritual i aprenentatge de mestre i alumne.

L’animació també és perfecta, com ja ens té acostumada l’animació tradicional japonesa, així com una banda sonora magnífica de Takagi Masakatsu.

El niño y la bestia és una història emotiva i trepidant que s’explica amb el cor i recupera part de l’esperit Miyazaki, en un moment en què l’anime ha perdut un referent després de la seva jubilació. Mamoru Hosoda ens ve a dir que podem estar tranquils. Per aquells que vulguin aprofundir en aquesta història, sàpiguen que actualment Planeta Cómic publica la seva adaptació al manga.

 

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The First Omen

Sorprenent debut en el cinema d’Arkasha Stevenson, en la que és una seqüela d’un clàssic del cinema de terror, La profecia, de 1976, que va

Ferrari

Michael Mann és un director que sempre ha dirigit títols amb un ritme frenètic i que té molta mà per les escenes d’acció. Títols com

Civil War

Alex Garland abandona la ciència-ficció per oferir-nos una distopia molt a prop de la nostra realitat. Per aquest motiu ens trobem davant la pel·lícula més

How to Have Sex

Molly Manning Walker és una directora de fotografia que debuta en la direcció amb How to Have Sex, un drama britànic adolescent, que es va