El año más violento

Tercera pel·lícula de J.C. Chandor, després de la interessant Margin Call, que abordava la crisi econòmica, i la bastant més fluixa Cuando todo está perdido, amb un Robert Redford perdut en alta mar. A El año más violento ens parla de les possibilitats de negoci d’un empresari honest, envoltat d’un sistema jurídic i empresaris corruptes.

Ambientada a Nova York, l’any 1981. Abel (Oscar Isaac) és un camioner reconvertit en empresari que aposta per fer les coses sempre dins la legalitat, mentre que la seva esposa, Anna (Jessica Chastain), no té tants escrúpols i no dubte en recórrer al que és incorrecte per sortir endavant. La companyia que actualment ambdós controlen havia pertanyut al pare d’ella que, en paraules del mateix Chandor, vivia una existència tradicional de mafiós. Malgrat tot, Anna no vacil·larà en donar suport al seu marit, encara que cada vegada li resultarà més difícil mantenir la seva honestedat dins d’un entorn en què regna el crim, la corrupció i els contactes mafiosos.

El año más violento es divideix en dues parts força diferenciades. Una més lenta en la que es dedica a posar totes les peces sobre la taula, que ocupa la primera hora llarga de pel·lícula, i la segona, que és quan la pel·lícula arranca, quan aquestes peces es posen en moviment. És important que l’espectador s’ompli de paciència durant una hora per poder veure perquè la segona tindrà una recompensa. La primera part es dedica a presentar els personatges principals i a plantejar els diferents problemes que han d’afrontar, sense que passi res més, per desesperació de l’espectador que veu com els protagonistes no reaccionen. La segona part comencen a arribar les diferents mesures i l’escalada de reacció va en augment. És en aquesta quan puja et ritme de la pel3lícula, la qual ens regala dues genials persecucions, corrents i entre un cotxe i un camió.

Chandor retrata la situació de violència i corrupció en què es trobava Nova York a principis dels anys 80 i que tant bé havia mostrat el cinema de sèrie B de l’època, com les pel·lícules protagonitzades per Charles Bronson o les dirigides pel mateix John Carpenter, com per exemple 1997: Rescate en Nueva York, que no deixava de ser una versió futurista del Nova York dels anys 80. Però les semblances amb aquestes pel·lícules no passa d’aquí, la trama no té res a veure amb el cinema d’acció.

El año más violento convida a l’espectador a fer reflexions profundes sobre la possibilitat de corrompre a una persona honesta o si existeixen límits per a qualsevol que seria un exemple d’honestedat en ser corromput, o si la corrupció és justificable. En resum, és cert que tothom té un preu? Us adverteixo que la resposta no és de blanc o negre.

 

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

How to Have Sex

Molly Manning Walker és una directora de fotografia que debuta en la direcció amb How to Have Sex, un drama britànic adolescent, que es va

Coup de chance

Pel·lícula que ha estat anunciada com a la darrera que podria fer el director novaiorquès. De fet, ha trigat tres anys des de la darrera

Night Swim (La piscina)

Bryce McQuire debuta en la direcció amb l’adaptació cinematogràfica del seu curt de cinc minuts de 2014 del mateix títol. Compta amb la producció de

Godzilla x Kong: New Empire

Cinquena entrega del Monsterverse de Legendary que continua la pel·lícula anterior, Godzilla vs. Kong. Repeteix el director d’aquella, Adam Wingard, que no aconsegueix repetir-ne els

Chicken Run: L’albada dels nuggets

Segona part de Chicken Run, la magnífica pel·lícula d’Aardman de l’any 2000 que parodiava el clàssic del cinema bèl·lic, La gran evasió, en un galliner.