Dora y la ciudad perdida

Adaptació en imatge real de la sèrie d’animació de Nickelodeon, Dora, l’exploradora que ha dirigit James Bobin (The Muppets, Alicia a través del espejo) i escrit Nicholas Stoller (Capità Calçotets).

Isabela Moner, qui havíem vist a Transformers: El último caballero, interpreta a Dora, una exploradora adolescent que viu a la jungla, que experimentarà per primera vegada viure en una gran ciutat i estudiar en un institut. Inesperadament es veurà transportada, juntament amb els seus nous amics, novament a la jungla i els haurà de liderar en una aventura per trobar Parapata, la ciutat perduda d’or, i salvar als seus pares que han desaparegut sense donar senyals de vida.

La pel·lícula intenta atrapar a un públic més enllà de l’infantil, que coneix els personatges a través dels dibuixos animats, i converteix a la protagonista amb una adolescent, amb els problemes típics que aquests puguin tenir d’adaptació, per tal que els preadolescents, al qual va dirigida la pel·lícula, s’hi sentin identificats.

Dora y la ciudad perdida és una pel·lícula que no ha comptat amb un pressupost excessivament alt, només 49 milions de dòlars. El cert és que això es nota en els efectes especials digitals, que es noten moltíssim. Tot i això, el personatge del mico, Botas, tot i que es veu que no és real, és el millor efecte digital de la pel·lícula.

El fet de jugar amb un pressupost baix, ha fet que la pel·lícula pugui homenatjar a la seva manera a les pel·lícules de Tarzan de Johnny Weissmuller, mostrant-nos una selva de sèrie B i cartó pedra que ens recorda molt al cinema dels anys 30 i 40. Segurament haguera estat més interessant haver ambientat la pel·lícula en aquesta època i no pas en l’actual, decisió presa per motius purament comercials.

Dora y la ciudad perdida intenta ser una pel·lícula de bon rotllo en què la innocència de la protagonista és la mateixa que la de la pel·lícula. Cal deixar-se endur per la seva aposta positiva, així com pel seu humor blanc per gaudir-la.

El millor de tot, l’actriu protagonista, Isabela Moner, que hi posa un entusiasme admirable que la fa brillar en tots els moments en què surt en pantalla.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

The Menu

Mark Mylod dirigeix aquesta comèdia negra satírica sobre l’alta cuina que més que pel director, crida l’atenció pels productors, l’humorista Will Ferrel i el director

Violent Night

Després de l’esbojarrada i divertidíssima El viatge (The Trip), el noruec Tommy Wirkola va rebre el guió de Violent Night de la productora 87North i

Christmas Bloody Christmas

Aprofito que s’han acabat les festes per escriure sobre Christmas Bloody Christmas, que vam poder veure al darrer Festival de Sitges i que acaba d’estrenar-se

Mr. Harrigan’s Phone

Mr. Harrigan’s Phone es basa en el primer relat que Stephen King va publicar en la novel·la La sangre manda de 2020. Ens narra la

Crimes of the future

Nova pel·lícula del director de cinema fantàstic canadenc, David Cronenberg. Cronenberg torna a una de les seves obsessions principals, la carn i la tecnologia. El