Dog

Channing Tatum és el protagonista, codirector i coguionista d’aquesta pel·lícula d’amistat entre home i animal que ja hem vist moltes vegades. Malgrat tot, la fórmula no s’esgota i aquí entra en joc l’element militar.

Briggs és un exmilitar que no el deixen anar al front perquè pateix un trastorn d’estrès posttraumàtic. Quan un dels seus companys d’esquadró mor, se li encarrega que es faci càrrec de Lulu, la seva gossa que també participava en missions a l’Afganistan i que a conseqüència de la guerra té un comportament agressiu. L’exèrcit n’ha ordenat que sigui sacrificada. Briggs s’emporta a Lulu per assistir al funeral del seu company i posteriorment entregarà a Lulu. Però pel camí, aquestes dues ànimes ferides per la guerra es trobaran una a l’altra com a primer pas per a la curació.

Dog és una pel·lícula simpàtica que es desenvolupa de manera totalment previsible. No pots escapar de la sensació que ja l’has vist abans, però és cert que intenta establir un fet diferencial a través de les conseqüències psicològiques de la guerra. Però Dog no és un drama, aquests temes hi són, tanmateix estan tractats amb certa lleugeresa. No oblidem que el to de la pel·lícula no deixa de ser optimista i no pretén voler ser altra cosa. Els moments còmics es combinen amb altres més dramàtics que rasquen la superfície de les malalties mentals a conseqüència de la guerra. També la pel·lícula es guarda de no ofendre a ningú i que totes les parts es puguin sentir satisfetes.

Dog és una road-movie amable i simpàtica que no té vergonya de mostrar-se sentimental. Passes una bona estona veient-la i poca cosa més. El poc més d’hora i mitja que dura la cinta són perfectes per explicar just el que vol, no cansar a l’espectador i no donar-li temps a avorrir-se. Dog està ben feta i Channing Tatum es mostra més esforçat de l’habitual, ja que aquest ha estat un projecte molt personal i es nota. La seva gossa que va morir l’any 2018 també es deia Lulu. Tot i que la seva història no té res a veure amb la que aquí ens detalla, Tatum li ha volgut retre aquest homenatge.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Maxxxine

Ti West completa la trilogia X amb Maxxxine, una sèrie de pel·lícules irregulars en què, malgrat els alts i baixos, ha valgut la pena fer

Sinners

Ryan Coogler ha basat gairebé tota la seva filmografia en franquícies i projectes no originals. Tant si es basa en còmics, com en altres pel·lícules

Nickel Boys

Segurament no estaríem parlant avui d’aquesta pel·lícula si no hagués estat una de les nominades a l’Oscar a la millor pel·lícula, ja que ni tan

Rebel Ridge

Jeremy Saulnier, que ens va portar la magnífica Green Room, deixa enrere els neonazis per endinsar-se en la corrupció a tots nivells que es produeix

Final Destination: Bloodlines

Warner ressuscita una de les franquícies de terror heretades de New Line Cinema. Cinc entregues d’aquesta saga es van estrenar entre el 2000 i el