Dog

Channing Tatum és el protagonista, codirector i coguionista d’aquesta pel·lícula d’amistat entre home i animal que ja hem vist moltes vegades. Malgrat tot, la fórmula no s’esgota i aquí entra en joc l’element militar.

Briggs és un exmilitar que no el deixen anar al front perquè pateix un trastorn d’estrès posttraumàtic. Quan un dels seus companys d’esquadró mor, se li encarrega que es faci càrrec de Lulu, la seva gossa que també participava en missions a l’Afganistan i que a conseqüència de la guerra té un comportament agressiu. L’exèrcit n’ha ordenat que sigui sacrificada. Briggs s’emporta a Lulu per assistir al funeral del seu company i posteriorment entregarà a Lulu. Però pel camí, aquestes dues ànimes ferides per la guerra es trobaran una a l’altra com a primer pas per a la curació.

Dog és una pel·lícula simpàtica que es desenvolupa de manera totalment previsible. No pots escapar de la sensació que ja l’has vist abans, però és cert que intenta establir un fet diferencial a través de les conseqüències psicològiques de la guerra. Però Dog no és un drama, aquests temes hi són, tanmateix estan tractats amb certa lleugeresa. No oblidem que el to de la pel·lícula no deixa de ser optimista i no pretén voler ser altra cosa. Els moments còmics es combinen amb altres més dramàtics que rasquen la superfície de les malalties mentals a conseqüència de la guerra. També la pel·lícula es guarda de no ofendre a ningú i que totes les parts es puguin sentir satisfetes.

Dog és una road-movie amable i simpàtica que no té vergonya de mostrar-se sentimental. Passes una bona estona veient-la i poca cosa més. El poc més d’hora i mitja que dura la cinta són perfectes per explicar just el que vol, no cansar a l’espectador i no donar-li temps a avorrir-se. Dog està ben feta i Channing Tatum es mostra més esforçat de l’habitual, ja que aquest ha estat un projecte molt personal i es nota. La seva gossa que va morir l’any 2018 també es deia Lulu. Tot i que la seva història no té res a veure amb la que aquí ens detalla, Tatum li ha volgut retre aquest homenatge.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Abigail

Radio Silence, com es coneix la parella de directors Matt Betinelli-Olpin i Tyler Gillet, dirigeixen una nova pel·lícula de terror, després d’allunyar-se de la saga

Godzilla Minus One

Pel·lícula número 33 de Godzilla de la Toho, per tant, sense comptar les produccions americanes. Confesso que no he vist totes les 32 anteriors, però

Ricky Stanicky

Peter Farrelly, director de comèdies esbojarrades com Algo pasa con Mary o Dos tontos muy tontos, o en solitari de la guanyadora de l’Òscar a

Furiosa: A Mad Max Story

George Miller, malgrat que és un nom que sempre hem associat a la saga Mad Max, no ha deixat de ser un director molt eclèctic,

Arthur

Pel·lícula simpàtica basada en fets reals sobre l’amistat entre un home i un gos. Arthur està basada en el llibre de Mikael Lindnord, sobre la