Creed III

Tercera entrega de la saga Creed que probablement continuarà més enllà vistos els excel·lents resultats creatius i de taquilla. Creed s’emancipa de Rocky, malgrat que ha estat a contra voluntat, i Michael B. Jordan fa el salt a la direcció com el mateix Stallone va fer a la franquícia mare.

En aquesta ocasió assistim al darrer combat d’Adonis Creed que decideix retirar-se en el punt més alt de la seva carrera com a boxejador. Ara toca passar moments amb la família, formada per la seva dona, Bianca, la filla, Amara, i la mare amb greus problemes de la salut. Quan tot li va perfecte a Adonis i s’ha fet càrrec d’un gimnàs en què ajuda a entrenar un pupil, apareix un personatge del seu passat, Dame, que acaba de sortir de la presó. Adonis i Dame es coneixen d’haver conviscut en un centre juvenil i es van separar arran d’uns fets que ens aniran explicant durant la pel·lícula. El cas és que Dame aparentment anirà de bones i li demanarà a Adonis que l’ajudi a refer la seva vida introduint-lo en el circuit professional, cosa que li permetria lluitar contra l’actual campió.

Primer de tot, comentar que Sylvester Stallone com a Rocky no apareix. Ell volia, però s’hi ha negat fruit d’un conflicte amb el productor Irwin Winkler, propietari dels drets de Rocky. Malgrat que el personatge va ser creat per Stallone, aquest en va vendre els drets per poder fer la pel·lícula del 1976. Winkler mai li ha volgut reconèixer el mèrit creatiu a Stallone i no li ha cedit una part dels drets. Winkler, que ja té noranta-tres anys, no ha donat el seu braç a tòrcer i Stallone, que volia els drets per deixar-los als seus fills, s’ha negat a participar en la pel·lícula. El cas és que malgrat les declaracions del mateix Michael B. Jordan, de donar espai a Creed per créixer sense l’ombra de Rocky, Rocky es troba a faltar. L’espectador coneix la relació entre ells de les dues pel·lícules anteriors, així que no té cap sentit que en determinats moments en què la pel·lícula demana la presència de Stallone, s’obvia com si no existís. L’únic que en tenim és una referència verbal com si es parlés d’una persona que ni coneixen. Inaudit.

En tot cas i superat aquest escull, Creed III és una bona pel·lícula. Aplica la fórmula Rocky a la perfecció i funciona. És cert que aplica massa la fórmula, cosa que fa que la pel·lícula sigui molt previsible, però, tot i això, el que veiem agrada i emociona. Li treu suc a la rivalitat amb Donnie i se serveix d’una interpretació de Jonathan Majors en un personatge que tot és emoció i ràbia.

Com a director, Michael B. Jordan fa molt bona feina. No és fàcil rodar combats de boxa i fer-los emocionants, quan la saga ja n’ha fet moltíssims. Costa molt fer coses noves i penso que Jordan ho ha aconseguit. El recurs del combat final no només és visual, sinó també narratiu. Assoleix fer-ho funcionar com a combat físic i psicològic i mostrar-ho de manera original en imatge. Sobre la utilització de les càmeres lentes i l’èpica del combat final, si us recorda a les batalles de Bola de drac Z, haureu encertat, Jordan s’ha inspirat en elles per fer-lo i mostra un molt bon ritme i dinamisme en els moviments.

Rocky sempre ha destacat per ser una saga molt humana. Aquí ho retrata de manera similar a la relació de parella de Rocky i Adrian. Més humana és encara amb la incorporació d’Amara i la sordesa, cosa que fa més propera la dinàmica familiar, que és molt natural sense ser ensucrada. La relació entre el pare i la nena també resulta molt interessant, quan la nena pren les lluites del seu pare com una manera de solucionar els problemes a l’escola.

Creed III és una pel·lícula més ben lligada que la segona. El guió és més sòlid. Tot és més orgànic i menys forçat, cosa curiosa si tenim en compte que entra un personatge nou, però que se suposa que formava part del passat de Creed. Una retrocontinuïtat que funciona perquè la saben explicar. Al mateix temps tot es mou molt de pressa, sense donar-te temps a avorrir-te. Sempre passen coses i els combats només hi són quan fa falta en els moments clau. El guió és convincent, però sense girs ni sorpreses. És cert que és una pel·lícula de Creed, però per la història concorda perfectament amb el manual de què ha de ser una cinta de Rocky.

Vist el bon resultat de Creed III, només esperem que s’animin a continuar. La saga continua essent un dels millors drames esportius del cinema.

Aquí podeu escoltar el podcast en què en parlem amb més detall.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The First Omen

Sorprenent debut en el cinema d’Arkasha Stevenson, en la que és una seqüela d’un clàssic del cinema de terror, La profecia, de 1976, que va

Ferrari

Michael Mann és un director que sempre ha dirigit títols amb un ritme frenètic i que té molta mà per les escenes d’acció. Títols com

Civil War

Alex Garland abandona la ciència-ficció per oferir-nos una distopia molt a prop de la nostra realitat. Per aquest motiu ens trobem davant la pel·lícula més

How to Have Sex

Molly Manning Walker és una directora de fotografia que debuta en la direcció amb How to Have Sex, un drama britànic adolescent, que es va