Cielo de medianoche

George Clooney torna a la direcció a Cielo de medianoche, que també protagonitza. Està basada en el llibre de Lily Brooks-Dalton i ha estat guionitzada per Mark L. Smith (The revenant, Overlord).

La pel·lícula ens narra dues històries en paral·lel després que la Terra hagi patit una catàstrofe que sembla haver acabat amb la humanitat. Una ambientada en l’Antàrtica, indret en el qual viu refugiat un solitari científic, només acompanyat per una nena que no parla. La segona fora del planeta. Una nau enviada en una missió a una colònia a l’espai està de tornada i espera aterrar, sense conèixer la situació en què es troba la Terra. Les dues històries es creuen quan el científic decideix desplaçar-se fins a una torre de comunicació per informar i per evitar que aterrin perquè puguin tornar sans i estalvis a la colònia d’on venen.

Al contrari que la majoria de la gent que l’ha vist, la pel·lícula m’ha acabat agradant lluny d’entusiasmar-me. Tanta crítica negativa no era per tant. Sí que és cert que en els primers 40 minuts de pel·lícula no passa res i et convida a abandonar-la. Però a partir d’aquest moment comencen a passar coses, moltes peripècies tant a l’àrtic com a l’espai, pel qual passes de l’avorriment a l’entreteniment. A veure, no és res de l’altre món, però al final entreté, tot i que li costa arribar-hi.

Cielo de medianoche ofereix un film de supervivència i a la vegada una reflexió sobre el mal que la humanitat fa al planeta. A vegades resulta massa reflexiva i el principi arrossega a la pel·lícula quan comença a posar-se interessant. El millor és que la sorpresa final no me l’he vist a venir i m’ha sorprès per partida doble. Mirada en perspectiva llavors tot té molt sentit. Llàstima del problema en narrativa i ritme de tota la part inicial.

Visualment és molt atractiva. Tant els paisatges de l’àrtic com els que veiem a l’espai que són espectaculars a l’estil Gravity o The Martian. A vegades són pura poesia. A més, l’embaràs real de l’actriu Felicity Jones, li fa bé a la pel·lícula, ja que en fa una trama secundària que enforteix el seu personatge. A més de George Clonney i Felicity Jones, completen el repartiment David Oyelowo, Demian Bichir, Kyle Chandler, Ethan Peck i la jove Caoilinn Springall.

Al final aconsegueix emocionar, tot i que el principi pot ser un escull que molta gent no superi, i més a Netflix en què és molt fàcil parar i passar a la següent pel·lícula. Però crec que la paciència compensa. Doneu-li una oportunitat, fins al final.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Saturday Night

Jason Reitman ens narra la creació del programa d’humor més exitós de la televisió americana que, avui en dia, encara perdura: el Saturday Night Live

Kneecap

La pel·lícula ens explica la història fictícia de la fundació de la banda de hip-hop irlandesa Kneecap, protagonitzada pels mateixos integrants reals del grup. El

Superman

James Gunn, el realitzador de la trilogia de Guardians of the Galaxy per a Marvel, va ser escollit per Warner per fer-se càrrec de la

Predator: Killers of Killers

Dan Trachtenberg va entrar com un coet a la saga Predator amb Prey, una pel·lícula que es va estrenar directament a plataforma i que va