Cargo

El públic que habitualment va a Sitges sap perfectament que el cinema fantàstic australià ofereix no poques sorpreses, i que les pel·lícules d’Screen Australia són sinònim de qualitat. Només quedava el dubte si aquesta associació amb Netflix hauria estat positiva. El resultat és un sí rotund. Tot i la mala fama, més que merescuda, de les pel·lícules Netflix, Cargo conté tots els trets identificatius del cinema d’Screen Australia.

Cargo és una pel·lícula de zombis o infectats en un món ja postapocalíptic. La història no és nova i segurament heu vist productes semblants, però igual que les pel·lícules de zombis orientals que han arribat en els darrers anys, aprofita els paisatges propis, els australians, i la cultura del seu país, a través dels aborígens, per signar una història de zombis que podria haver fet el mateix George Romero.

El principal encert de Cargo és agafar el concepte romerià del zombi, canviar-li el context i veure com es desenvolupa en un altre paisatge. El tractament de l’humà i el zombi, que veiem a Cargo són deutors del cinema de Romero.

La clau de la pel·lícula és fer que els protagonistes siguin molt humans, que hi sintonitzem i ens importi el que els passi. Els zombis no són un instrument per fer fàstic, sinó de terror i remoure’ns sentiments. La pel·lícula s’esforça per estendre conceptes que en moltes pel·lícules hi passen més per sobre, com el procés físic de transformació, i com l’humà es prepara durant aquest temps a l’inevitable, dins un context de família. Un tema que també tractava de manera força central Maggie protagonitzada per Arnold Schwarzenegger. Cargo també ho fa, però prefereix posar l’accent en elements més clàssics, tot i que les dues tenen en comú que saben tocar la fibra a l’espectador. Cargo sap extreure idees d’altres pel·lícules, desenvolupant-ne algunes i posar molt de cor i ànima, i una mica d’espiritualitat en els personatges.

De les coses més impressionants de la pel·lícula són els plànols desèrtics de les planures australianes que se’ns mostren en tota la seva esplendor, i la crua i dura interpretació de Martin Freeman, pràcticament omnipresent en tota la pel·lícula.

Cargo ha estat codirigida per Ben Howling i Yolanda Ramke, que adapten un curt del mateix títol del 2013.

Cargo és especialment recomanable pels que estiguin avorrits o ja hagin abandonat la sèrie The Walking Dead, i busquin un producte que aporti alguna cosa interessant en el gènere zombi.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

Insidious: The Red Door

Cinquena entrega de la saga Insidious. Tot i que no han dit que sigui la darrera, tanca una vegada més la història de la família

El exorcista: Creyente

Sisena entrega de la saga El exorcista, que continua el clàssic de William Friedkin del 1973. El cas és cap de les seqüeles i preqüeles

Cobweb

Samuel Bodin fa el salt de França a Hollywood a Cobweb, una pel·lícula de terror de baix pressupost, que li pesen els tòpics del gènere,

No One Will Save You

El terror té molts subgèneres. Quan en barreges varis sempre és arriscat i puges l’aposta. No One Will Save You ho porta perfectament bé, mesclant

The Nun 2 (La monja 2)

L’extensió de l’univers The Conjuring (Expedient Warren), més enllà de la franquícia principal, no ha donat massa bon resultat creatiu. Un altre tema és la