Ben Affleck interpreta a Christian Wolff, un geni de les matemàtiques que pateix un tipus d’autisme que li fa sentir més afinitat pels números que per les persones. Wolff es dedica a maquillar els números de perilloses organitzacions criminals. Quan els agents del Tresor li

Produïda per Timur Bekmambetov, que tot just ha estrenat Ben-Hur, ens arriba aquesta pel·lícula d’acció que més aviat sembla un videojoc narrat en primera persona. Estrenada a Sitges, un cop vista la filigrana visual, aquesta s’esgota davant la nul·la narrativa, més enllà veure trets i

Ha acabat Sitges 2016, així que ha arribat el moment de fer la nostra llista dels 10 imprescindibles d’aquest any. No li feu cas a l’ordre, no és indicatiu de res, mai he estat massa partidari de puntuar les pel·lícules amb estrelles i de fer

Abans d’anar a la crítica, deixeu-me parlar dels seus orígens. Un monstre em ve a veure dirigida per J.A. Bayona és una adaptació del llibre escrit per Patrick Ness i il·lustat per Jim Kay. La idea va sorgir de la ment de l’escriptora Siobhan Dowd

Acabem Sitges amb recull de piulades del que vam veure en els darrers tres últims dies. A destacar per sobre la resta Swiss army man, Detour i I am not a serial killer. Swiss army man ha acabat essent la guanyadora per la tendresa com

Avui toca fer el repàs de piulades de la part central del Festival, sobre les pel·lícules vistes dilluns, dimarts i dimecres. El millor d’aquests tres dies, sense cap mena de dubte, ha esta el documental For the Love of Spock, dirigit per Adam Nimoy, fill

Ha començat una nova edició del Sitges 2016 i aquí us he preparat un recull de totes les piulades sobre les pel·lícules vistes en el Festival. Aquesta crònica correspon als 3 primers dies. De moment encara ens falta aquella pel·lícula referent de cada any, però

Adaptació de la novel·la del mateix títol de Ramsom Riggs, publicada al 2011 i de la qual el seu autor ja n’ha escrit dues seqüeles. Dirigeix Tim Burton que, després del parèntesis de Big Eyes, torna en els indrets que li són habituals i millor

Pel·lícula basada en la vida de Florence Foster Jenkins, dama de gran riquesa de la societat de Nova York de mitjans del segle XX. Florence somiava en ser cantant malgrat que no tenia talent i ningú gosava dir-li que ho feia fatal. Meryl Streep ens

Antoine Fuqua, director de Training day, reuneix novament al repartiment d’aquella, Denzel Washington i Ethan Hawke, en aquest remake de Los siete magníficos. S’afegeix a la festa Chris Pratt, que s’apunta a totes i Vincent D’Onofrio, recuperat al cinema després de l’èxit de Jurassic World

Elvis & Nixon ens narra la trobada entre Elvis Prestley i Richard Nixon a finals del 1970. Dirigeix Liza Johnson, mentre que Michael Shannon interpreta a Elvis i Kevin Spacey a Nixon. La reunió va sorgir de forma improvisada. Elvis es va presentar a la

Fede Álvarez, va ser el responsable del remake de Posesión infernal. Aquella haguera estat considerada una bona pel·lícula si no hagués estat per les inevitables comparacions i que en cap cas superava a l’original. Malgrat el seu intent d’allunyar-se’n, fent una proposta de terror autèntic