Kodi Smit-McPhee, el crescut nen de La carretera, és el protagonista d’aquesta pel·lícula ambientada en el Paleolític superior europeu, 20.000 anys abans de Crist, que ens narra una història de creixement i superació, però sobretot és la història l’amistat entre un home i un llop.

Smit-McPhee interpreta al jove fill del cap de la seva tribu que després de ser donat per mort, ha d’embarcar-se en un dur viatge de tornada a casa, enfrontant-se a inhòspits terrenys, terribles condicions i tot tipus de perills. Però el viatge no serà en solitari, l’acompanyarà un llop amb el qual a poc a poc, aniran creant un vincle d’amistat molt fort.

Alpha destaca sobretot per saber construir la relació entre l’home i l’animal. De fet, la pel·lícula no arrenca fins al moment que apareix el llop i decideix menjar-se el protagonista. A partir d’aquí t’atrapa i no et deixa anar. Ajuda el fet que no se’n vagi per les branques i en només 90 minuts t’hagi explicat tota la història amb un ritme trepidant. La relació d’enemics a amics entre els dos protagonistes està treballada de manera orgànica i precisa, però cada seqüència és un pas endavant, per la qual cosa resulta creïble i per això aconsegueix tocar-nos la fibra.

Per altra banda, cal destacar l’aspecte visual de la pel·lícula, que està plena de plànols que no són realistes, però estan plens d’una bellesa que val el preu de l’entrada. Quan la veieu entendreu que el director, Albert Hughes (El libro de Eli) no intenta mai intenta agafar-se sense moure’s de la història, sinó que utilitza els recursos que li convé per explicar la història i fer els plànols visuals que li ve de gust per meravellar-nos.

La seva història té poc d’original, si voleu, ja us la van explicar a Colmillo blanco, però la seva posada en escena és brillant i la història commou. Tampoc té ni busca més pretensions, tot i els elements èpics i poètics amb els quals està impregnada la pel·lícula.