A Silent Voice

Anime japonès que tracta amb cruesa i eficàcia el bullying escolar. La pel·lícula es basa en un manga de l’autora Yoshitoki Oima que ha dirigit Naoko Yamada.

El protagonista és Shoya, un estudiant de primària que combat l’avorriment assetjant a Shoko, una nena sorda de la seva classe. El bullying s’agreujarà de tal manera que provocarà conseqüències greus en Shoko. En aquest moment, els companys de Shoya li giren l’esquena. Sis anys després, Shoya és un adolescent solitari i turmentat per allò que va fer i té una necessitat imperiosa per disculpar-se amb Shoko, d’aquí que en aquest temps hagi après el llenguatge dels signes.

A Silent Voice ha tingut la bona sort d’haver-se fet amb posterioritat a Your Name. L’èxit de la pel·lícula de Makoto Shinkai ha fet que aquesta pugui estrenar-se en sales comercials. La mala sort és la comparació amb Your Name. Tot i que ambdues són bones pel·lícules i visualment i narrativa una és deutora de l’altra, la història no té res a veure i algú es pot decebre. Més enllà de la narrativa moderna i poètica d’ambdues pel·lícules que pretén allunyar-se de l’ombra de Miyazaki, la història és ben diferent. A Silent Voice no és una pel·lícula romàntica de gènere fantàstic, és una història sobre el bullying i el suïcidi juvenil que s’acosta més a la sèrie Por trece razones que no pas a Your Name. De la sèrie de Netflix destaca el fet de mostrar les conseqüències del bullying tant per qui el rep com per qui l’exerceix.

El bullying és només una petita part de la història, l’altra, que m’atreviria a dir que té més pes, és la de maduració del protagonista. Shoya comença essent un nen egoista i posteriorment un adolescent torturat. La culpa el corrou i és incapaç d’avançar en la seva vida i mantenir relacions normals amb els seus companys, fins que no superi el dolor i assoleixi la redempció. L’única manera per curar-se serà obtenir el perdó de Shoko, però aquest camí cap a la redempció no estarà clar que el pugui completar. Tant Shoya com Shoyo han viscut una infantesa aïllada, per motius oposats, la qual cosa els ha portat a tenir un ric món interior.

A silent voice afronta sense complexos qüestions com el suïcidi juvenil, sense endolcir res, i la necessitat d’encaixar que pot conduir al bullying. Estem davant una pel·lícula amb un missatge imprescindible d’escoltar. La cruesa dels fets contrasta amb una magnífica animació amb elements moderns i autèntica cura pels detalls. La pel·lícula és un exemple de creació de personatges complexos i rica en matisos.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

Totally Killer

Totally Killer va ser l’aposta de Prime, a través de Blumhouse Television, per la temporada de Halloween d’aquest any. Un encert si aposteu per ella.

Insidious: The Red Door

Cinquena entrega de la saga Insidious. Tot i que no han dit que sigui la darrera, tanca una vegada més la història de la família

El exorcista: Creyente

Sisena entrega de la saga El exorcista, que continua el clàssic de William Friedkin del 1973. El cas és cap de les seqüeles i preqüeles

Cobweb

Samuel Bodin fa el salt de França a Hollywood a Cobweb, una pel·lícula de terror de baix pressupost, que li pesen els tòpics del gènere,

No One Will Save You

El terror té molts subgèneres. Quan en barreges varis sempre és arriscat i puges l’aposta. No One Will Save You ho porta perfectament bé, mesclant