Enemy, dirigida pel canadenc Denis Villeneuve, director d’Incendies i de la recent estrenada, Prisioneros, està basada en la novel·la de José Saramago, L’home duplicat. Ho diré sense embuts, Enemy m’ha semblat una meravella. Et manté atrapat des del primer minut i no et deixa anar fins el 90. I quan acaba dius: “Ja està? Si només ha passat una hora.” Però, no. Enemy és d’aquelles pel·lícules amb múltiples lectures que genera converses sobre el que has vist i com es pot interpretar o les diferents teories del que li està passant als personatges interpretats per Jake Gyllenhaal.
Tot comença quan un professor d’història una dia, veient una pel·lícula, descobreix un actor clavat a ell. De seguida es posarà a buscar-lo per internet per confirmar la seva sospita i voldrà contactar-hi. I ja està, de debò, quan menys sabeu de la peli millor.
Enemy és una peli que necessita un segon visionat, un cop més o menys pots saber per on van els trets, i per confirmar les diferents pistes i elements simbòlics que hi apareixen de bon començament i que no els hi fet massa cas, fins el final, és clar. I no us penseu que res és gratuït a la pel·lícula, tot hi és per alguna cosa. I així, sense voler-ho, acabes tenim un debat filosòfic i humà amb el company o amb tu mateix. Grandiosa pel·lícula.
