Río 2

Carlos Saldanha, el responsable de la saga Ice Age s’ha proposat amb Río fer una nova franquícia d’animació. Des d’aquí l’encoratgem a que abandoni la idea. La primera, la veritat, no em va semblar res memorable, però estava bé. Una pel·lícula curiosa, divertida, sense masses pretensions, bona combinació de música i color… La modèstia de la primera s’acaba en aquesta segona que s’ho creu massa i acaba fracassant. No en tots els aspectes perquè en quant a tècnica és superior a la primera, però sí en la resta com per exemple el guió.

Han fet la pel·lícula més pensant en fer coreografies amb ocells i inundar-nos la vista de colors, sense destinar cap esforç en buscar una bona història que explicar-nos, o directament alguna història. Els diàlegs són cansats i les situacions avorrides i reciclades d’un munt de comèdies passades de moda. Segurament els més petits s’ho passaran bé, però pels adults representa una tortura majúscula. L’avorriment és constant per la predictibilitat de totes les situacions que ens planteja i la manca d’originalitat, és com si el guió s’hagués fet a corre cuita en un cap de setmana per dedicar el temps a la resta. Una pena que no triessin tirar pel mateix camí que la primera.

Río 2 és un exemple de com exprimir una pel·lícula rentable per fer diners, malgrat no tinguis res a explicar.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Zootròpolis 2

La nova aventura de Judy Hopps i Nick Wilde recupera la fórmula que va convertir la primera entrega en un èxit: una ciutat vibrant, humor

KPop Demon Hunters

Hi ha pel·lícules que simplement entren bé, i n’hi ha d’altres que et contagien una energia especial. KPop Demon Hunters pertany clarament al segon grup:

Elio

Hi ha una sensació constant veient Elio: la d’estar davant d’una pel·lícula simplement correcta. I en el cas de Pixar, això ja és gairebé un

Marty Supreme

Hi ha pel·lícules que t’enganxen des del primer fotograma. Marty Supreme no és una d’elles, almenys no immediatament. Al principi costa entrar en el seu

Hamnet

Dirigida per Chloé Zhao, Hamnet és una obra profundament íntima i emocional que explora l’amor, la pèrdua i el dol des d’una mirada delicada però