Poltergeist

Reboot produït per Sam Raimi de la mítica pel·lícula dirigida per Tobe Hooper i produïda per Steven Spielberg. El principal argument per no veure aquesta pel·lícula és la nul·la necessitat de fer el reboot d’una cinta de culte com Poltergeist. El director, Gil Kenan, diu que aquesta generació té dret a que es pugui rodar aquesta història per a ells, com si cada director només rodés la pel·lícula per la gent de la seva generació, com si el cinema fos un producte de consum ràpid. Un argument que no comparteixo en absolut. No existeix cap remake de pel·lícules dels 80 que sigui millor que l’original. El  reboot de Poltergeist no n’és l’excepció.

L’argument en línies generals és calcat a l’original. La família Bowen es muda en una casa. En aquesta ocasió no és per anar a viure en un lloc millor, al contrari, els protagonistes es muden per culpa de la crisi. Els nous propietaris descobriran que la casa que acaben de comprar s’hi troben presències que venen del més enllà que assetjaran a la família, especialment a la petita Madison, per la que senten una predilecció especial. Aleshores recorreran a un expert que els indicarà que la seva casa està encantada per un poltergeist.

Kenan no enganya a ningú amb suposades intencions creatives perquè després de veure-la queda clar que l’únic argument real per aquest remake és aprofitar-se econòmicament del factor nostàlgia dels espectadors. Kenan ha estat el director de la divertida pel·lícula animada Monster house i de la fallida pel·lícula infantil City of Ember.

Pel que fa al repartiment trobem a Sam Rockwell que actua amb el pilot automàtic, i es passeja per la pel·lícula com aquell que va fer un unes cerveses, i continua de broma mentre la seva filla està atrapada amb una colla de fantasmes. L’únic actor que està bé és Jared Harris, en un paper de caçafantasmes televisiu que resulta paròdic i que és perfecte per una pel·lícula que, no sé si intencionadament o no, no fa gens de por.

La pel·lícula no fa altre cosa que intentar recordar-nos elements de l’original i posar-los en pantalla: l’arbre amb les branques immenses, el pallasso, la televisió i fins i tot la banyera. El problema és que ho fa sense força i en cap moment escapa de l’ombra de l’original. Sempre va a remolc de la pel·lícula de 1982. Lo pitjor de la pel·lícula no només és que busqui assemblar-se a l’original, sense aconseguir-ho en cap moment, i buscar explicacions a lo que en aquella passava, com si fes falta (!), sinó que, a més, copia coses de Insidious, Paranormal activity i altres pel·lícules de terror que han triomfat els últims anys. El resultat final s’apropa molt al despropòsit.

Un altre dels elements que se suposa que l’han de millorar són els efecte especials. El remake es construeix en base al CGI i quan més efectes hi ha, més s’enfonsa a nivell creatiu. Quan més espectacular vol ser, més ridícula resulta i més s’allunya del que hauria de ser.

No perdeu ni un minut amb aquest remake, a fora teniu una pel·li de terror que és una obra mestra del gènere i que es diu It follows. Per haver-hi tants esperits a Poltergeist, és curiós que el remakeli falti ànima.

 

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The Monkey

Osgood Perkins, recentment arribat d’un dels èxits del cinema de terror de la passada temporada amb Longlegs, sorprèn amb The Monkey, adaptació d’un relat curt

Nosferatu

Quarta pel·lícula de Robert Eggers, un dels millors directors de la nova fornada. Després de debutar el 2015 amb The Witch, va passar-se de frenada

Mickey 17

Següent pel·lícula de Bong Joon-ho després del gran èxit de 2019, Paràsits, amb la qual va guanyar l’Òscar. Mickey 17 adapta el llibre Mickey 7

Companion

Companion és dirigida per Drew Hancock, productor de Barbarian, que també ha escrit aquesta pel·lícula, una obra que barreja diferents gèneres i ofereix diversos girs

Transformers One

En esgotar-se la fórmula de les pel·lícules d’acció real de Transformers després de cinc entregues dirigides per Michael Bay, un spin-off de Bumblebee que aportava